Enllaç patrocinat

Relacions entre avis i néts

Tot aquells temes que afectin a la gent gran però no es puguin incloure en els apartats anteriors. / Todo aquello que afecte a los Mayores pero que no se pueda incluir en los apartados anteriores

Relacions entre avis i néts

EntradaAutor: fatec » dl. abr. 21, 2008 11:20 am

http://paper.avui.cat/
-----------------------------------------
Relacions entre avis i néts
Eulàlia Solé / Sociòloga i escriptora

El mes passat, l'AVUI publicava la carta d'una lectora que feia referència a l'oblit que sovint els avis i àvies pateixen per part dels seus néts. Val a dir que era un escrit d'aquests que trenquen el cor, pel tema i per l'encert amb què s'exposava una situació trista i freqüent. Un ancià amb quatre néts adults que fan la seva vida, que no van a veure'l, que no pensen en cap moment que l'avi pot enyorar-los i sentir-se sol.

A LA BRANCA DE LA SOCIOLOGIA REFERIDA a la família roman gairebé oblidat l'estudi de les relacions entre avis i néts. S'investiga sobre l'estructura de les llars, els rols familiars, les relacions amb els fills, les polítiques de protecció... però està absent l'interès per descobrir què passa entre avis i néts a mesura que aquests van creixent. Una omissió en l'estudi del vincle que al llarg dels anys s'estableix, o es trenca, entre avis i néts que vindria a fer concordar la freqüent desvinculació dels néts amb el desinterès que la societat mostra quant a la presència i vàlua dels vells.

MOLTES PERSONES GRANS VAN PERDENT la memòria i, tal com insinua l'autora de la mencionada carta, potser cal considerar que es tracta d'un savi recurs de la naturalesa humana per evitar que els avis oblidats tinguin plena consciència de la seva soledat. Es fa difícil de pensar que aquests avis, àvies la majoria, que dediquen tants anys de la seva maduresa a tenir cura dels petits quan estan malalts, portar-los al parc, acollir-los a dormir amb tota la il·lusió, obrir-los els braços quan ells s'hi llencen per tal de ser mimats, al cap de pocs anys seran oblidats. Tal vegada succeeix que els joves pateixen de sobte una desmemòria similar a la que afecta els vells.

HAURÍEM DE PREGUNTAR-NOS QUINS FACTORS influeixen en la qualitat de la relació entre avis i néts. Podem esmentar els elements socials, però també, i en especial, l'actitud dels pares. El primer apartat comprèn el cúmul d'hedonisme en què el sistema econòmic embolcalla el jovent per tal de convertir-lo en un consumidor incapacitat per a cap altre desig que el de tenir de tot i passar-s'ho bé. I en aquest passar-ho bé no hi figura de cap manera la companyia dels avis. És així en la majoria dels casos, sobretot quan la generació intermèdia, els fills, tendeix a experimentar el mateix sentiment.

ARRIBEM AIXÍ A LA POSTURA DELS PARES pel que fa al capteniment dels néts. Aquest capteniment no depèn sols de l'actitud que els mateixos pares mostrin vers llurs progenitors, la qual sempre actuarà d'exemple, sinó del comportament que exigeixin als fills. Perquè es poden deixar transcórrer les setmanes sense que se'ls recordi que els avis hi són, que mereixen una visita, un petó, un petit regal. Sense que s'evoquin els dies tan tendres i divertits que havien passat junts, les atencions que els havien dedicat, com jugaven, reien i s'estimaven. Sovint deu de passar que als fills se'ls té com una flor que no es pot tocar, incomodar, irritar, no fos cas que es revoltessin encara més.

TINC PRESENT L'ESCENA D'UNA MENUDA plorant desconsolada perquè volia quedar-se a dormir a ca l'àvia i als pares no els era possible de deixar-l'hi. La cara xamosa plena de llàgrimes, els bracets agafats al coll de l'àvia, i aquesta bressolant-la amorosa, consolant-la en dolçor. D'aquí a deu o dotze anys, quin serà el comportament d'aquesta néta? ¿Haurà abolit de la seva ment i el seu cor tot aquest afecte? Si és així, com ho haurà de viure l'àvia? Quin enyorament i quin buit!...

POTSER NO HI HA MÉS REMEI QUE ACCEPTAR les vivències de cada moment. Els avis i àvies, quan es fan grans i ja no són ni útils ni necessaris, han d'acoblar-se a la nova realitat. Alguns potser podran fruir dels néts de tant en tant, per pròpia iniciativa d'ells o per insistència dels pares. Altres es marciran mentre els sembla impossible que aquells menuts tan afectuosos els hagin oblidat. I per als que caiguin en l'amnèsia, no hi haurà ni un abans ni un després.
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4574
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

Torna a: Gent Gran en general

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

cron

gentgran.org és una producció de Fatec, Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya
Contacte: Correu electrònic fatec@gentgran.org - Telèfon 932.150.233 (laborables de 9 a 15 hores)