Enllaç patrocinat

La pitjor malaltia es diu soledat

Tot aquells temes que afectin a la gent gran però no es puguin incloure en els apartats anteriors. / Todo aquello que afecte a los Mayores pero que no se pueda incluir en los apartados anteriores

La pitjor malaltia es diu soledat

EntradaAutor: fatec » dv. juny 30, 2006 1:27 pm

Febrer de 2006 - Rosa Mari Sanz - El Periódico de Catalunya
----------------------------------------------------------------------
La pitjor malaltia es diu soledat

- Avis que viuen sols col.laboren en una publicació semestral impulsada per Càritas
- El projecte pretén il.lusionar-los i alentir el seu deteriorament psíquic a causa de la pèrdua de contacte amb la societat


"Quan ets vell, si no tens diners tothom fuig del teu costat". Ho diu Catalina Pérez. Està a punt de fer 98 anys i viu sola a l'Eixample. A Barcelona, 32.000 persones de més de 80 anys tenen, en el millor dels casos, l'única companyia de la seva parella. Un dels perills que això suposa: perdre el contacte social i accelerar un deteriorament psíquic. Amb la finalitat d'alentir aquest procés, entitats solidàries recorren al voluntariat per acompanyar els avis. Com Càritas, que té entre els seus projectes Retalls de vida, una revista semestral elaborada per avis. Preparen el número de maig. Versarà sobre la primavera.

Record d'una gossa Però a la Catalina, en un rampell de geni i figura, no li interessa el tema. Ella vol recordar una gossa que va tenir de joveneta: Doris. I així es farà. Perquè la pretensió d'aquesta modesta publicació que arriba als avis que Càritas atén a l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia és il.lusionar-los. "Tinc els dos mals de la meva edat: poca vista i poca oïda", explica aquesta dona coqueta que no surt mai al carrer sense un discret toc de carmí. Viu sola des de fa dècades. "Tots els meus amics han mort. Arribar així a la vellesa és molt trist", explica. De dilluns a divendres, una treballadora social la visita als matins. Li resol temes domèstics i transcriu els seus records per a la revista. "El cap de setmana és interminable perquè estic sola", es lamenta.

A la Catalina li agrada rememorar el passat, sobretot el més llunyà. Quan als anys 30 i 40 era la reina del charleston a la pista del Ritz i l'època que va passar a Oviedo al casar-se amb un asturià que va morir quan ella tenia 36 anys. "Quan em vaig quedar viuda se'm va acabar la vida", diu amb tristesa. El destí se li va voler emportar també molt aviat la seva filla, amb poc més de 20 anys, que li va deixar l'única família que té: un nét que viu a Madrid. La Catalina conserva impecable la memòria, i ho reafirma recitant un parell de tangos. "També m'agradava ballar-lo", afirma. El present no li agrada, per això insisteix a mirar enrere i parlar de la seva joventut. Del futur, només li interessa poder seguir a casa seva: "Aquesta és la meva residència".

Com la Catalina, l'Albert García, de 84 anys, també viu sol. Sempre ho ha fet. Forma part del consell de redacció de la revista. Encara que amb pols tremolós, escriu de pròpia mà els textos. Igual que fa 50 anys, quan va publicar la novel.la Carlos, la ciudad y yo. Però no es va dedicar a la literatura. Va ser agent de turisme. "No m'he casat mai, però he tingut una professió que m'ha permès viatjar i ser molt lliure", explica. Nascut a Jerez de la Frontera, va passar la infantesa a l'Havana. Va arribar a Barcelona als anys 30. "Era una època molt bona. Qui no l'ha viscut no es pot imaginar què era la plaça Reial i els voltants. Hi havia noies de vida alegre, però era molt interessant", somriu. Per a l'Albert, "la vida és un do". "M'agrada llegir el diari en un bar, amb un cafè o un conyac, anar al cine, al teatre...". Habitualment surt amb un amic. Però fa dos mesos que no pot, la salut el manté en una residència de Sant Gervasi. "Vull recuperar la meva independència. Em fa cert respecte que els metges no em deixin tornar a casa", confessa.

Aquesta independència fa anys que la va perdre Maria Josepa Masdéu. Aquesta senyora de 86 anys, del barri de Gràcia, és l'autora de la majoria de les portades de Retalls de vida. Les pinta. Professora de dibuix, de francès i esteticista en els seus anys actius, ara amb prou feines té ànims per agafar el pinzell. "És molt dur estar sol. Els avis tenim depressions i molta tristesa". Viuda des de fa un parell de dècades i sense fills, la Maria Josepa passa els matins amb una voluntària de Càritas. En un rampell de nostàlgia, i igual que la Catalina i l'Albert, quan recorda alguns dels regals que li ha donat la vida es remunta a la joventut. En aquells anys, la Maria Josepa vivia a Veneçuela amb el seu marit, metge, i era propietària d'un centre d'estètica a Caracas. "Llavors em sentia valorada. És molt important". Ara diu que veure els seus dibuixos publicats li ha tornat aquest reconeixement que, en la seva opinió, fa tanta falta a les persones que, com ella, passen els dies a l'espera d'una mica d'afecte.
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4574
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

Torna a: Gent Gran en general

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

cron

gentgran.org és una producció de Fatec, Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya
Contacte: Correu electrònic fatec@gentgran.org - Telèfon 932.150.233 (laborables de 9 a 15 hores)