"No hi ha cap país tan ric al món que no necessiti voluntaris, ni cap país tan pobre que no en pugui aportar...", ens deia molt encertadament un responsable de programes de voluntariat de les Nacions Unides; entenent, això sí, per riquesa i pobresa no sols la vessant material o econòmica, sinó també la que fa referència a la part més humana i social.

 Catalunya sempre ha estat un país on el voluntariat (gent compromesa des de l’acció amb la societat i amb l’esdevenir del país) ha estat molt arrelat entre la ciutadania. Sense anar més lluny, una enquesta als ciutadans de Catalunya reflectia que un 97% dels catalans considerava molt important el desenvolupament del voluntariat i l’associacionisme al nostre país, i que un 9,9% es reconeixien voluntaris, un dels índex més alts d’Europa.

 Aquest gran gruix de persones que dediquen part del seu temps lliure, i per extensió part de la seva vida, a la societat - cadascú en el marc de les seves pròpies conviccions- no és casual, ni és una moda, és el resultat d’una llarga tradició del paper dinàmic i decisiu de la societat civil a Catalunya, traduïda en un gran mosaic associatiu.

A Catalunya hi ha milers de persones que dediquen part del seu temps als altres, moguts per conviccions, per idealismes, per esperit de servei , per generositat, o per sentit de militància, i no busquen precisament ni la foto, ni la notícia, ni la medalla, sinó que cerquen i volen sentir-se i ser útils, coresponsables amb la societat. El voluntariat és precisament l’altra cara de la moneda de la cultura de la queixa per la queixa, del parar la mà i prou. 

Perquè dóna qualitat humana. No és el mateix una societat on tothom va a la seva i prou, que un país amb gent compromesa, gent disposada a donar part del seu temps, de les seves energíes i del seu esforç personal als altres a canvi de res, res que se situï en el terreny del benefici personal.

Perquè genera cohesió social. El voluntariat és el compromís de les persones per les persones i es tradueix en un entramat de relacions, entre els que necessiten un suport i els que, sense necessitar-lo, poden i volen oferir.

Perquè representa un gran complement -en el sentit més humà- a les diverses actuacions de les diferents institucions. No es tracta de suplir, sinó de donar un plus de qualitat humana i d’integració. Hi ha molts aspectes als quals dóna resposta el voluntariat i que no depenen ni de lleis ni de decrets ni de més prestacions públiques, sinó que se situen en el terreny més personal,més de sensibilitat dels uns cap als altres.

A més fa aflorar les necessitats emergents. És des de l’acció del voluntariat, la directa, des de la "trinxera", des d’on es fan paleses les noves problemàtiques que van sorgint en tots els àmbits.

En una època en què es produeixen uns canvis tecnològics i socials tan profunds en espais de temps tan curts, es poden generar dues societats ben diferents, la dels que poden seguir i la dels que no poden seguir.

El voluntariat evidencia les noves necessitats d’actuació amb relació a aquells sectors de població que davant d’un determinat canvi o dinàmica podrien quedar-ne al marge, i que des de l’anonimat i la indefensió pateixen aquestes noves formes o situacions de marginalitat.

Per això amb vista al futur, cada cop tindrà més importància el voluntariat, que no és altra cosa que la coresponsabilitat activa dels ciutadans amb la pròpia societat. Darrere els milers de persones que fan de voluntaris, hi ha milions, sí, milions d’hores cada any, invertides en la millora de la pròpia societat.

Les persones al llarg de la vida van acumulant experiència, la manera de percebre i entendre el món està fonamentada en aquesta acumulació de vivències. En els temps que ens toca viure, la nostra comunitat necessita i li és imprescindible aquest gruix tant important de persones que formen part de la nostra societat i que en diem gent gran. El seu bagatge sempre ha estat cabdal en la cohesió de la societat, i sobretot com a element de transmissió de valors a través de les generacions. Són els valors i les conviccions que avui impregnen el voluntariat i donen confiança en un futur encara millor.

Per tot això és molt important que és generin nous espais de col·laboracío entre el teixit associatiu i les institucions. Una mostra d’això, n’és la signatura d’un protocol de col·laboració i d’un conveni de col·laboració entre la Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i l’INCAVOL del Departament de Benestar social, per a la formació de la gent gran en temes de medi ambient.

Aquests nous elements de participació i coresposabilitat de ben segur faran avançar el voluntariat, el coneixement de l’entorn i el potenciament del civisme en el camp mediambiental.

Per tant, l’enhorabona, i que sigui el primer conveni de molts.

Jordi Turull i Negre
Gerent de l'INCAVOL