|
Quan una persona pren la decisió de fer voluntariat, ho fa a partir
d'unes motivacions, les quals, en molts casos, solen ser molt profundes. De
fet, més que "fer voluntariat", hauríem de dir "ser
voluntari", ja que el voluntariat, per tot el compromís que suposa,
els valors que comporta i les actituds que requereix, és més una manera
d'entendre la nostra relació amb les altres, amb la societat, amb l'entorn,
que no una acció concreta a realitzar.
De cara a conèixer millor les motivacions habituals, podeu llegir
aquesta tipologia que descrivim tot seguit, tenint present, però, que les
motivacions mai no són pures sinó que es presenten entrebarrejades:
-
Solidàries: Són persones sensibilitzades pel concepte de justícia
social, que consideren necessari prendre una actitud activa o de compromís
davant les problemàtiques de la societat o el món actual. Es tracta
d'individus amb uns ideals solidaris fortament arrelats. En alguns casos,
aquest esperit ve condicionat i emmarcat per per unes conviccions
religioses, com a forma de sentir-se conseqüents amb el seu plantejament de
vida.
-
Vocacionals: Són un eix motivador que per la seva incidència real
cal no subestimar. Inclou aquelles persones que a nivell laboral no han
pogut desenvolupar una determinada activitat que es configura com una
inquietud o vocació personal per diferents circumstàncies i que a través
del voluntariat poden posar en pràctica. D'una manera més planera també
podríem englobar-hi les persones que manifesten que fan voluntariat
primordialment perquè el tipus d'activitat en si mateix els resulta plaent.
-
Afectives: Les motivacions de caire afectiu juguen un paper destacat
dins el conjunt de mecanismes motivadors. Hi trobem els lligams que
s'estableixen entre els individus i una associació o centre concret que fa
que se sentin d'alguna manera abocats a col·laborar-hi personalment, de
vegades per la proximitat dels individus a una problemàtica concreta o a
l'establiment de lligams afectius per experiències passades amb una
associació determinada.
-
Ideològiques: Les conviccions polítiques, en el sentit ampli de
l'expressió, encaminades a la transformació del nostre entorn.
Però, a més d'aquestes motivacions centrals, se'n poden trobar altres
de secundàries com ara les següents:
-
Espai de trobada: el marc associatiu és un lloc on compartir, on
relacionar-se amb altres persones amb inquietuds similars; l'activitat
voluntària queda reduïda a l'excusa que fa possible aquesta trobada.
-
Relacions: l'oportunitat de tenir unes relacions socials amb altres
persones d'àmbits diferents, o bé d'estatus social superior.
-
Prestigi: estar en una organització, formar-ne part de l'estructura,
en certs casos, pot ser un motiu d'orgull i fins i tot de prestigi social en
determinats àmbits. Si, a més, se n'és dirigent, s'accentua encara més
aquesta tendència.
-
Activisme: necessitat de fer coses o, senzillament, d'ocupar un excés
de temps lliure.
Cal valorar fins a quin punt, si se sobrevaloren aquestes darreres
motivacions, estaríem parlant veritablement de voluntariat o, en tot cas,
fins a quin punt estaríem davant d'una sana relació. Tot i així, sempre
hem de tenir clar que el voluntariat sempre ens ha de reportar una
satisfacció i una autogratificació personal sense la qual l'acció no
respondria a una vivència normalitzada.
|
Què us motiva a fer voluntariat?