Enllaç patrocinat

Gent Gran: els savis

Tot aquells temes que afectin a la gent gran però no es puguin incloure en els apartats anteriors. / Todo aquello que afecte a los Mayores pero que no se pueda incluir en los apartados anteriores

Gent Gran: els savis

EntradaAutor: fatec » dc. oct. 18, 2006 9:19 am

http://www.avui.cat/
----------------------------------------------------
La mirada del periodista de referència

Els savis

Al Regne Unit ha entrat en vigor aquest mes una nova llei que considera il·legal discriminar en el lloc de treball per raó d'edat. Aquesta mateixa setmana, a Barcelona, hem sentit les conclusions del Congrés de la Gent Gran. El seu paper a la societat i, en concret, en els mitjans de comunicació ha de ser més referent del que és ara.

Societats i pobles amb arrels i valors, com els indis americans, sempre havien respectat, i respecten, el paper de la gent gran. El món de la pressa, la nova tecnologia i la cultura de la imatge estan apartant gent molt vàlida a l'hora de prendre decisions. En la societat actual les persones grans són considerades els avis, quan haurien de ser tractades com els savis.

Ningú vol atorgar-los el paper del canvi, de l'impuls i el lideratge, però són les veus imprescindibles per escoltar, per valorar, per aprendre. Hi ha gent que s'identifica amb aquella frase del cantant anglès David Bowie, que deia: "La gent no vol saviesa, sinó respostes". Però per trobar la solució és necessari valorar l'experiència. És trist anar arraconant la nostra memòria, apartant els nostres referents, devaluant la gent que ha caminat més. Però per sobre de tot és un terrible error.

A la televisió italiana, la majoria de programes esportius els presenten periodistes amb experiència. En primer lloc, perquè és el que el consumidor es creu. Hi ha una qüestió de credibilitat. En segon, perquè els mestres de periodisme esportiu italià tampoc no deixen gaires oportunitats per ser substituïts. És tan dolent no deixar pas als joves com eliminar els vells. Actualment, no obstant, resulta injust el paper que es dóna en general a la gent gran a les famílies, a l'empresa i a la mateixa societat. També als mitjans.

Els savis en periodisme són molt més savis. Els consells editorials i les sales de redacció necessiten cada vegada més la mirada del periodista de referència, d'aquells que són capaços de recordar que els periodistes també transmetem valors i principis, a més d'informació.

No és qüestió d'anar recordant el codi deontològic cada cinc minuts, sinó d'escoltar el que tenen a dir els periodistes que ja han passat per moltes situacions semblants al llarg de la seva carrera en els mitjans. És impossible dissenyar el periodisme del segle XXI sense ells. Arraconar-los a les columnes de les pàgines parells no és una solució. Encabir-los en el debat diari dels mitjans és aportar punts de vista útils en una societat en la qual cada vegada hi ha més gent gran, però se li fa menys cas.

És evident que els presentadors de l'informatiu de més audiència han de ser joves creïbles, però darrere d'ells, a l'hora de la selecció de les notícies, del debat sobre com empaquetar-les, hi ha de ser també la gent de l'experiència. Associar gent gran a l'explicació de batalles antigues és un tòpic irreal. Quan un dels cercadors més potents del món ha decidit contractar un periodista per cobrir països en conflicte, ha apostat per un veterà periodista americà i el primer que els va dir va ser: "Donem totes les imatges que gravem íntegres, no les tallem, perquè el problema de les televisions d'avui és que sintetitzen massa les informacions".

No és just aplicar l'efecte clínex a la gent gran, utilitzar-los i llançar-los, perquè estarem fent una societat més pobra, més superficial, menys plural. Recordo un director de diari molt jove que es va trobar un exdirector treballant al diari. L'antic director agafava cada dia les notícies del teletip i les distribuïa als redactors, moltes d'elles d'agències estrangeres ja traduïdes per ell. Amb l'arribada de la nova tecnologia va desaparèixer el teletip i les notícies les van passar a rebre cada redactor a través de la pantalla de l'ordinador. L'antic director seguia distribuint les notícies en paper als casellers dels periodistes. En una reunió de l'empresa es va decidir retirar el teletip, però no es va fer per la negativa del jove director. El teletip va romandre encès més d'un any exclusivament perquè l'antic director cada dia, a les 10 del matí, pogués repartir les notícies als redactors, moltes d'elles traduïdes, com havia fet sempre en la seva dilatada carrera.

Els consells de redacció necessiten joves
que aportin el criteri de la realitat d'avui i tirin endavant projectes engrescadors. La seva força és bàsica per créixer. Però és necessari que escoltin la veu dels savis, fins i tot no vinculant, però sí útil i eficaç. Els mitjans no poden aparcar la gent que els ha fet grans simplement perquè ha passat el temps. El criteri no ha de ser l'edat, sinó l'actitud.

El periodisme actual ha de confiar més en els consells dels savis. Les sales de redacció necessiten tant rebels indomables com gent capaç d'oferir criteris basats en l'experiència.

Santi Nolla
Periodista
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4000
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

Torna a: Gent Gran en general

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron

gentgran.org és una producció de Fatec, Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya
Contacte: Correu electrònic fatec@gentgran.org - Telèfon 932.150.233 (laborables de 9 a 15 hores)