Enllaç patrocinat

Llei de recuperació de la memòria històrica

Tot aquells temes que afectin a la gent gran però no es puguin incloure en els apartats anteriors. / Todo aquello que afecte a los Mayores pero que no se pueda incluir en los apartados anteriores

Llei de recuperació de la memòria històrica

EntradaAutor: fatec » dl. set. 04, 2006 12:14 pm

www.europapress.es/ - http://www.lukor.com/
---------------------------------
La Comisión interministerial aboga por reconocer a los 'maquis' y a los presos en campos nazis

La Comisión interministerial creada por el Gobierno para el estudio de la situación de las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo cree "pertinente" que se "promueva" el "reconocimiento" de los 'maquis'. En el informe general que ha servido de base para el proyecto de Ley que hace unos días aprobó el Consejo de Ministros, también apuestan por hacer un "reconocimiento expreso" de los presos en campos de concentración nazis y por que los poderes públicos favorezcan el conocimiento del exilio.

El informe, al que tuvo acceso Europa Press, dedica un apartado a "colectivos específicos", en el que incluye "exiliados, 'niños de la guerra', brigadistas internacionales, presos en campos de concentración, batallones disciplinarios de soldados trabajadores, maquis y guerrilleros y víctimas durante el periodo de la transición'.

En cuanto a los 'maquis', el texto destaca que muchas de las asociaciones que se han dirigido a la Comisión se han preocupado por el fenómeno guerrillero. Aunque admite la dificultad de cifrar su número exacto, los cuantifica "en torno a los seis mil".

"La mayor parte de las actuaciones de reconocimiento al colectivo de los 'maquis' ha sido civil y ciudadana: homenajes, seminarios, el establecimiento del 'Día del guerrillero' o la inauguración del monumento al guerrillero en Santa Cruz de Moya (Cuenca) son una pequeña muestra", expone.

Detalla que en "ámbito público sólo el 16 de mayo de 2001 se desarrollaron las primeras actuaciones" con el debate en el Congreso de los Diputados de dos proposiciones no de ley acerca de los 'maquis'.

Recuerda que en la segunda de ellas, la Cámara aprobó la rehabilitación moral de este colectivo instando al Ejecutivo a adoptar "las medidas necesarias para suprimir de sus expedientes los términos de 'bandoleros y malhechores'". "La Comisión considera pertinente que se promueva su reconocimiento", remarca.

REPUBLICANOS EN CAMPOS.

La Comisión recuerda que también "hubo presos republicanos españoles en campos de concentración nazi, singularmente en el campo de Mauthausen (Austria)". En total, precisa, pasaron por él "cerca de siete mil españoles, de los que en torno a cinco mil murieron".

Recuerda que en mayo de 2005 el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, rindió homenaje a los españoles que fueron deportados a este campo y que Cultura acaba de publicar un libro al respecto.

"La Comisión considera que rehabilitar la memoria de nuestro pasado más inmediato debe, también, incluir el reconocimiento expreso de estos españoles que por su lucha contra el nazismo y su compromiso con la libertad y la democracia se vieron privados de la vida y de los más elementales derechos humanos", dice.

Asimismo, se refiere a los campos de concentración habidos en España, que cifra en unos sesenta al final de la contienda. Indica que la mayoría de los estudiosos coinciden en afirmar que inmediatamente después de la Guerra Civil había en ellos 280.000 personas y estima en torno a diez mil los fallecidos en ellos. El último se cerró en 1962 en Los Merinales (Sevilla).

"A día de hoy --recalca-- y sin perjuicio de su reconocimiento expreso, parece conveniente que, para colmar el vacío que todavía existe al respecto, el Gobierno apoye las iniciativas destinadas a la investigación sobre estos campos y sobre los trabajos realizados por sus presos".

El informe también se detiene en el exilio español, "una tragedia para los exiliados y sus descendientes, pero también p ara España, que padeció una gran e importante descapitalización humana e intelectual".

"Favorecer el conocimiento de aquellos hechos y valiosa tarea en defensa de España y de los valores democráticos que llevaron a cabo muchos de sus protagonistas es una tarea que debe ser fomentada por los poderes públicos para recuperar y rendir cabal tributo a su memoria", expone.

HOMENAJE A LAS MUJERES.

De otra parte, en el Informe sobre impacto de género que acompaña al Proyecto de Ley se subraya que en la norma "subyace un reconocimiento, que constituye una forma especial de homenaje, a todas las mujeres que vivieron y sufrieron por la Guerra Civil".

"Durante muchos años, una visión androcéntrica de la historia obvió el importante papel desempeñado por las mujeres durante la guerra civil y la posterior dictadura", indica el texto.

"Por eso hoy reviste la mayor importancia rescatar del olvido histórico su sufrimiento, su lucha por la supervivencia, su trabajo, su humillación, su miedo, su apuesta por una sociedad mejor en la que nunca más hubiera enfrentamientos por legar a sus hijos razones políticas o ideológicas, una sociedad paternalista y autoritaria", finaliza.
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4029
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

EntradaAutor: fatec » dl. set. 04, 2006 12:20 pm

http://www.avui.cat/
--------------------------------------------
ERC justifica el rebuig a la llei de la memòria per la seva ambigüitat preconstitucional
Critiquen que el projecte es limiti a la "reparació moral"
Els independentistes presenten avui una esmena a la totalitat que reclama responsabilitats a partir de la legislació internacional
Insten el rei a disculpar-se amb les víctimes de Franco


Ferran Casas

Esquerra no rebaixarà les seves pretensions pel que fa a la llei de la memòria històrica. Els republicans rebutgen de ple l'avantprojecte presentat a finals de juliol pel govern del PSOE. Per això avui formalitzaran al Congrés una esmena a la totalitat amb text alternatiu articulat. ERC creu que el projecte de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero "té més a veure amb l'ambigüitat preconstitucional" que amb els compromisos que va assumir amb ells i IU-ICV a principi de legislatura.

En el seu text els republicans conserven l'articulat de la proposició de llei que el novembre del 2005 van presentar -i que va ser rebutjada- després que el PSOE incomplís el tercer termini per dur la llei a la cambra.

En la nova exposició de motius, a què ha tingut accés l'AVUI i que ha redactat el portaveu al Congrés, Joan Tardà, raonen el rebuig frontal a la llei. ERC constata que el projecte de la Moncloa, que no anul·la consells de guerra sense garanties com el que va fer afusellar el president de Catalunya Lluís Companys, es limita a una "reparació moral" a les víctimes. Afirmen que seguir "amb l'oblit i la ignorància històrica" dóna ales al "revisionisme històric".

Els republicans sostenen que "no es pot retardar més l'hora d'aplicar la doctrina de l'ONU sobre crims contra la humanitat als comesos pel franquisme". L'esmena a la totalitat afirma que els pactes de la Transició entre l'oposició democràtica i els franquistes no poden bandejar compromisos contrets per l'Estat després de signar convenis internacionals. Així, el text articulat obre la porta a exigir responsabilitats a mandataris del règim. En una clàusula addicional compromet l'executiu "a recolzar reclamacions de les víctimes en aquest sentit".

En l'exposició de motius denuncien que, no anul·lant els judicis sumaríssims, el govern "continua amb l'ambigüitat preconstitucional sobre la vigència de la llei franquista i com si la legalitat constitucional hagués de respectar l'obra repressiva del règim". Situen el text del PSOE més a prop d'aquesta ambigüitat que de la legislació internacional i, a més, deploren el no-reconeixement dels afectats com a "víctimes".

El text articulat d'ERC proposa que el rei Joan Carles demani perdó a les víctimes de Franco i lliuri en un acte públic al president de la Generalitat el certificat d'anul·lació del consell de guerra a Companys. També estableix la reparació material a tot el ventall d'afectats pel feixisme.

Suport de l'Equip Nizkor

En paral·lel, l'Equip Nizkor, un organisme dedicat a fomentar els drets humans amb seu a Brussel·les i Madrid, prepara per al setembre un manifest signat per les principals entitats dedicades a la memòria històrica amb dures crítiques a Zapatero. L'esborrany situa la llei del PSOE "entre la covardia i la il·legalitat" i sosté que consolida "el model espanyol d'impunitat". L'Equip Nizkor fa un reconeixement explícit al text d'Esquerra perquè és "l'únic que comprèn les particularitats de les víctimes".
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4029
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

EntradaAutor: fatec » dv. des. 15, 2006 10:02 am

http://www.avui.cat/
----------------------------------------------
Memòria incòmoda
rebuig El govern espanyol supera les esmenes de rebuig a la llei plantejades per PP, ERC i IU-ICV amb l'ajut de CiU i el PNB
condicions El grup català i el basc tampoc no li posaran gens senzilla la tramitació del text


Montse Oliva

L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero no vol tocar ni una coma de la llei de la memòria històrica: no s'anul·laran els judicis del franquisme ni es farà cap exercici de revisió de l'etapa negra que va de la Guerra Civil a la Transició. Ahir, en el primer debat sobre la llei, el govern espanyol no va fer cap gest per acostar-se a ERC i IU-ICV, els seus dos socis en la croada per a la recuperació de la memòria. Tot i així, el govern va superar les esmenes de rebuig plantejades pels grups d'esquerres, i també pel PP.

La posició en contra de la llei dels uns i la dels altres, però, no tenen res a veure. Mentre que Joan Tardà, d'ERC, i Joan Herrera, d'IU-ICV, consideren que la norma elaborada per l'executiu central "frustra" i "amarga" les expectatives de les víctimes del franquisme, des del partit de Mariano Rajoy la veuen com una revenja innecessària que "empastifa" l'esforç que afirmen que es va fer durant la Transició.

A CiU i a PNB, tot i que ahir no van fer costat a cap de les tres esmenes de rebuig, tampoc no els acaba d'agradar el projecte de Zapatero i no l'hi posaran gens senzill al PSOE perquè obtingui el seu suport definitiu. Per aquests grups, segons van destacar Jordi Xuclà, de CiU, i Aitor Esteban, del PNB, la revisió de les causes de franquisme és també imprescindible.

I, en tot cas, des del grup català s'afegeix sovint que aquesta és una llei compromesa per Zapatero amb les esquerres i que correspon a aquestes formacions treure-li les castanyes del foc.

Una llei cabdal

La tramitació de la llei de la memòria ha tingut una pèssima arrencada, i no sembla que el procés negociador que ara s'enceta hagi de suavitzar posicions. Tot al contrari: la que havia de ser una de les lleis estrella de la legislatura, s'ha convertit en un malson per al PSOE.

Al debat va quedar palès que en aquests moments la llei no té el suport de cap grup de la cambra baixa i si no es desencalla la situació, la memòria històrica amenaça de tornar-se a perdre dins un calaix. El govern i el PSOE exhibeixen sol·licitud, però també tossudesa, perquè es neguen a admetre una de les exigències principals de bona part dels grups: l'anul·lació de judicis sumaríssims, com el que va condemnar a mort el president Lluís Companys.

Com era d'esperar, a la sessió d'ahir no es va obviar establir paral·lelismes entre Xile i Espanya arran de la mort del dictador Augusto Pinochet. Tardà, d'ERC, ho va fer per denunciar que mentre la justícia espanyola ha perseguit Pinochet -en al·lusió a l'actuació de Baltasar Garzón-, en el cas de la dictadura de Franco s'apel·la a la seguretat jurídica per no anul·lar sentències. La mateixa circumstància -la mort del dictador xilè- va ser utilitzada per la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, que, tot al·ludint al poeta Mario Benedetti, proclamava que "la mort ha guanyat la justícia". Amb aquesta cita reclamava el suport al projecte perquè a l'horror de tanta repressió injusta no s'hi afegeixi "l'oprobi de l'oblit".

Precisament l'amnèsia pot ser la tàctica que usi el PSOE per desfer-se d'una llei tan incòmoda. Malgrat que formalment al febrer hauria de començar la discussió d'esmenes parcials, les dificultats per trobar suports per aprovar la llei abans de les municipals de maig del 2007 poden acabar forçant successius ajornaments de la tramitació per evitar que la qüestió interfereixi en les urnes.
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4029
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

EntradaAutor: fatec » dv. des. 15, 2006 10:11 am

http://www.avui.cat/
-------------------------------------------
La condemna segueix

Entitats · La majoria d'entitats que treballen per recuperar la memòria històrica se senten estafades
PSOE · Divisió dins el grup socialista sobre l'ambició de la llei de Zapatero


Ferran Casas

el Saló de Columnes del Congrés de Diputats era ahir un autèntic cau d'indignació de les entitats per la recuperació de la memòria. Com han canviat les coses en poc temps: la passada legislatura en aquest mateix indret de la cambra baixa representants de quasi les mateixes associacions d'exiliats i represaliats pel règim feixista de Franco es reunien per assistir a un acte de desgreuge que els havia organitzat l'oposició, que aleshores liderava el PSOE. Qui llavors era portaveu del PP, Luis de Grandes, ho va titllar tot plegat de "revival de naftalina".

Ahir la indignació contra el PP seguia, però era assumida com una cosa normal. El disgust, i fort, era amb el PSOE, per una llei que les entitats de recuperació de la memòria històrica, que estan encantades de la vida amb IU-ICV i Esquerra, consideren que es queda molt curta. Les associacions no només tenien el suport de la federació d'esquerres i els republicans, sinó també de CiU, PNB i la resta de grups, tret de PSOE i PP, que no admeten l'anul·lació dels judicis polítics de Franco.

Els dubtes socialistes

Bona part dels diputats del PSOE també estan molestos amb la llei. Només els més pragmàtics i els que van fer la Transició i no la volen revisar entenen que ja n'hi ha prou o que no calia ni posar-s'hi. Per això aquests dies se'n podia sentir molts fent vots perquè el govern tingui una postura flexible que deixi el PP sol en el no a la norma. Tímidament, tots coincidien a dir que la passada legislatura es va apujar molt el llistó, perquè tot plegat era un brindis al sol, i que ara és difícil complir les expectatives generades.

Dins l'hemicicle ningú va renunciar a tocar la fibra. Els catalans s'hi van aplicar. Jordi Xuclà, de CiU, va recordar una bona colla de represaliats amb nom i cognoms i l'ecosocialista Joan Herrera va citar versos de Màrius Torres (Oh!, pare de la nit, del mar i del silenci/jo vull la pau però no vull l'oblit). El republicà Joan Tardà, fidel al seu estil, va pressionar sense embuts el mateix Zapatero, que s'anava empetitint a l'escó.

I és que, com que el president espanyol va utilitzar en la seva investidura el testament del seu avi (militar republicà afusellat per rebels) per explicar el seu punt de vista sobre aquest tema, Tardà ahir va fer el mateix. "Cuando sea oportuno se vindique también mi nombre y se proclame que no fui traidor a mi patria", deia el capità Lozano. El diputat d'ERC va animar Zapatero a fer, en el tràmit parlamentari, una llei valenta "perquè d'aquí a 70 anys un nét seu citi aquesta llei amb el mateix orgull amb què vostè va citar el testament polític del seu avi afusellat". L'argument de Tardà no va agradar ni al govern espanyol ni al PSOE.

Dimecres al vespre, unes hores abans del debat, gairebé totes les entitats implicades en la recuperació de la memòria ja havien presentat a Madrid un manifest contra la llei del PSOE, que a ningú estranyaria que s'acabés retirant.

Ahir el degoteig de crítiques a la norma va ser constant. Fins i tot les entitats considerades més properes al PSOE, com ara Jutges per la Democràcia, demanaven l'anul·lació dels sumaríssims que De la Vega nega apel·lant a l'esperit de la Transició i a la seguretat jurídica.

L'ambient era trist i els pocs que queden vius d'aquella època no amagaven que potser ara es pot perdre la darrera oportunitat de veure reconeguda la seva lluita antifeixista.
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4029
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am

EntradaAutor: fatec » dv. des. 15, 2006 10:13 am

http://www.avui.cat/
-------------------------------------------
Reclamen que s'investiguin 30.000 desaparicions

Redacció

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va presentar ahir una denúncia davant el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, reclamant que s'investigui la desaparició d'unes 30.000 persones en el decurs de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Les famílies denunciants han aprofitat que aquesta setmana està de guàrdia Garzón per fer efectiva la denúncia, tot desitjant que el magistrat apliqui "criteris flexibles" i sigui sensible a la petició de tramitació d'aquesta causa, de la mateixa manera que ho va fer arran dels desapareguts a les dictadures de Xile i d'Argentina. Tot i així, és possible que el cas acabi en mans d'un altre jutge.

Entre la documentació aportada a la causa judicial, hi ha un llistat de 700 desapareguts a Catalunya. Segons l'advocat Fernando Magán, dels més de 30.000 desapareguts en el període de 1936 a 1948, de moment només se n'han recuperat 900 cadàvers.

En aquest sentit, el lletrat precisava que aquest assumpte -el de la recuperació de víctimes- no ha tingut un tractament adequat, ni tan sols en la llei de la memòria històrica que ahir es va començar a discutir al Congrés de Diputats.

El president de l'entitat, Manel Perona, que va anar als jutjats per formalitzar la denúncia, assenyalava que en aquests moments "buscar culpables és inútil", però els afectats volen saber on són els seus familiars i quina va ser la causa i les circumstàncies de la seva mort. "No volem revenja", proclamava.
Avatar de l’usuari
fatec
 
Entrades: 4029
Membre des de: dc. juny 28, 2006 10:38 am


Torna a: Gent Gran en general

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron

gentgran.org és una producció de Fatec, Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya
Contacte: Correu electrònic fatec@gentgran.org - Telèfon 932.150.233 (laborables de 9 a 15 hores)