Reportatge

16

Nº 107 

T

març de 2001

Miquel Sànchez i López

L

'arribada de l'Euro ens

pot causar algun que al-

tre mal de cap, doncs, ca-

da vegada que s'ha de fer un

canvi costa l'adaptació i encara

més quan ens toca la butxaca.

Per aquesta raó és bo, per una

bona preparació, conèixer tot el

que ens afecta sobre el canvi de

moneda. Indiscutiblement és

una obligació de cada un d'in-

formar-se responsablement, per

què quan tinguem que emprar

l'euro puguem fer-ho amb la ma-

teixa soltesa i facilitat com ara

o fem amb la pesseta.

El seu aspecte, tacte i

garanties de seguretat

Els Bitllets: Cada un dels set

bitllets de la sèrie tenen una mi-

da diferent, que augmenta pro-

porcionalment al seu valor, i un

color dominant característic

que el distingeix dels demés. El

bitllet de 5 euros és gris, el de

10 vermell, el de 20 blau, el de

50 taronja el de 100 verd, el de

200groc, i el de 500, morat.

Les Monedes: L'euro es divi-

deix en 100 cèntims, S'ha pre-

vist una sèrie de vuit monedes,

de 1,2,5,10, i 50 cèntims i d'1 i 2

euros; en totes elles, el disseny

d'una de les cares serà comú a

tots els països de la zona de l'eu-

ro, mentre que l'altra cara por-

tarà un motiu que faci referèn-

cia a cada una de les identitats

nacionals -- en el cas nostre serà

de la identitat de l'estat espan-

yol -- . Evidentment, podran

usar-se en qualsevol dels estats

membres participants amb in-

dependència del motiu que apa-

reix en una d'aquestes cares.

Reconeixement tàctil

Donat què el 2% de la població

actual de la Unió Europea pa-

teix alguna disminució greu de

les seves facultats visuals, s'ha

pres una sèrie de mides per què

siguin reconeguts, tan els bit-

llets com les monedes. Pels bit-

llets s'han utilitzat set mides di-

ferents segons el seu valor a de-

més alguns elements gràfics son

en relleu. Els bitllets de 200 i 500

eruos son fàcil's de reconèixer

mitjançant les marques que hi

ha als costats. Les vuit monedes

varien el seu diàmetre, pes,

composició, color i gruix, així

com cada una d'elles tenen el

canto diferent a les de mes.

Posada en marxa

L'1 de gener de 2002 entraran en

circulació, i per tant entraran a

ser de curs legal, els bitllets i les

monedes euro, és a dir uns 300

milions de persones de la zona

de l'euro compartirem la matei-

xa moneda. Els ciutadans dis-

posarem d'un màxim de sis me-

sos per canviar l'antic diner per

euros als tipus de conversió

irrevocable que van entrar en vi-

gor l'1 de gener de 1999, encara

que cada estat pot accelerar el

procés si ho desitja. Passats els

sis mesos, els bitllets i les mo-

nedes dels Estats membres que

han adoptat l'euro; deixaran de

tindre curs legal i tots els paga-

ments es realitzaran exclusiva-

ment en euros.

El Govern de l'estat ha con-

feccionat un pla, recentment

aprovat, anomenat "II Plan de

Transición al euro", amb aques-

ta regulació del procés, tots po-

drem conèixer què s'està fent i

quin son les passes que venen

desprès. El calendari està divi-

dit en tres etapes. La primera

prealimentació o distribució, en

la que simplement es tracta de

realitzar l'aprovisionament pre-

vi dels bitllets i monedes a de-

terminats llocs, com les entitats

financeres, per què arribat el

moment puguem canviar pes-

setes per euros, i així començar

a utilitzar la nova moneda.

El segon pas, i aquest durarà

dos mesos complerts: gener i fe-

brer. És la denominada etapa de

convivència de pessetes i euros.

Tindrem pessetes encara i les

podrem utilitzar com sempre,

però la novetat és que l'euro es-

tarà també en les nostres mans

per començar a utilitzar-lo. Ai-

L'Euro, una nova 

moneda per Europa