Nº 107
T
març de 2001
15
en 1996 però havia estat premo-
nitoriament escrit vint anys abans,
quan encara el del "quart món" no
existia en el lèxic periodístic i per
tant el del "cinquè món" el reivin-
dico per a mi.
Solucions. És la pregunta del
milió. En la meva exasperant ig-
norància sols se m'ocorre dir que
els de més de quaranta-cinc anys
som la meitat de la població i que
per tant els que vulguin governar
deuran comptar amb el nostre
vot. Però el que es faci ha de fer-
se ràpid; en realitat abans que els
joves s'adonin que els del "cinquè
món" els costem molt car i s'in-
ventin alguna legionel·la que aca-
bi amb nosaltres. Segon; com te-
nim mèrits sobrats per a això --
doncs hem estat treballant i pa-
gant tota la vida, i per descomptat
molt més que ells -- podem recó-
rrer a l'exigència de la discrimi-
nació positiva en favor dels de la
"cinquena". Si als Estats Units, els
negres, els coreans, els xinesos,
etc., l'han aconseguit per qüestió
estrictament pigmentària, i a Eu-
ropa les dones per raó de sexe,
crec just que aconseguim que s'a-
pliqui als de la "quinta" per raó d'e-
dat i perquè han treballat més
anys que ningú i han creat les ba-
ses científiques i tecnològics que
han conduït al nivell actual. Se
m'ocorren aquestes dos solu-
cions, però segur que els meus
col·legues d'edat aconseguiran
idees més eficaces. És important,
no sigui que per a concedir-nos el
privilegi de treballar ens permetin
solament escombrar i fer feines
casolanes. a
Josep Estivill i Marti
Comarques Tarragonines
Estem en temps de carnavals i les
disfresses proliferen arreu. Jo no
m'he disfressat mai i confesso que
m'hauria agradat de jove fer-ho,
però llavors estava prohibit, tant
el carnaval com disfressar-se; bé,
rectifico, no és exacte, en certa
manera si que m'he disfressat, vull
dir que de jove havia fet teatre en
el Centre Cultural Catòlic del meu
poble, que també és una manera
de disfressar-se, tal vegada la més
autèntica, perquè les disfresses de
carnaval son més apropiades per
fer poca-soltades, ximpleries, en
canvi el teatre és més seriós, dirí-
em que la disfressa és més inte-
gral, que t'encarnes en el perso-
natge que representes, et trans-
formes en un altre persona.
Conten d'aquell gran actor
que va ser Enric Borràs, que vi-
via tant intensament el perso-
natge, que en un obra que moria
en escena, en acabar l'acte i bai-
xar el teló, ell seguia estirat ge-
megant, fins que els companys
van adonar-se que tenia proble-
mes i feina van tenir per reani-
mar-lo, sembla ser que el cor li
fallava, se li aturava, ho feia tant
real que es moria de veritat.
I un altre tipus de disfresses,
unes que en la vida normal alguns
cops fem servir sense adonar-nos-
en gaire; és allò de dir una cosa
davant i una altra darrera, tenir
dues cares com se sol dir; com la
hipocresia, que es predica allò
que no es creu o per obtenir un fa-
vor es lloa i s'ensabona més del
compte, tot això son disfresses
morals, o immorals, segons com
es miri.
Molts polítics també fan servir
aquesta classe de disfresses, prin-
cipalment en les campanyes elec-
torals, fent demagògies, prome-
ten, el que saben que no han de
complir, perquè saben que no se-
ran elegits.
Algun cop reflexiono d'alguns
que he conegut que eren persones
molt respectables, semblaven ho-
nestes, que feien tot l'efecte que
eren persones justes, però quan
es van ficar en la política van fer
un canvi tan radical que no em
podia avenir. Suposo que la polí-
tica té aquestes coses. S'havien
"disfressat" de polítics.
Bé tothom té el seu dret de dis-
fressar-se del que més li agradi,
però també crec que tots tenim el
dret de "disfressar" als senyors
polítics del que més ens agradi, i
acabo fent-ho amb un de molt co-
negut, posant-li la disfressa que
crec que més li escau. La disfres-
sa Nacional. a
De que ens
disfressem?
www.gentgran.org
Som el port@l de la gent gran
Més informació:
* per correu electrònic:
fatec@suport.org
* per telèfon: 93 215 02 33
* per fax: 93 215 02 93
El Führer de España o be
el Furor de España
<< < PÀGINES > >>