Opinió

www.gentgran.org

14

Nº 107 

T

març de 2001

Des de fa molts anys es

divideix el món en altres

mons. No bastava un sol

món, perquè

inventéssim submons.

Albert Alay

E

fectivament, així doncs

vam passar a denominar

"tercer món" als països po-

bres i més tard -- com no se sabia

on encasellar als desplaçats o mar-

ginats de cada societat -- es va in-

ventar el terme "quart món" per a

qui estaven en una societat, però

que vivien malament o no vivien

d'acord amb els cànons marcats

pels pensants. I clar, això és així,

com el de la tercera edat -- que

com que cada vegada és més nom-

brosa caldrà pensar en els de la

quarta edat -- per denominar als

que ja no servien pel treball fecund

de la panacea d'aquesta "nova eco-

nomia" que ens estem traient de la

màniga sense haver comprès en-

cara que era l'economia a seques

Però tornem als mons. Com

tot el món té dret a inventar men-

tre estiguem en aquest món em

permeto aportar el meu òbol i

afirmo que hi ha ja un "cinquè

món" format per tots aquells hu-

mans -- homes o dones -- de més

de quaranta-cinc anys, és a dir, els

que no serveixen ja per a la crea-

tivitat que imposa la susdita nova

economia. I aquesta afirmació no

és, perquè sí, sinó perquè és una

realitat com l'és que els humans

de menys de quaranta-cinc anys

tenen més de tot, menys edat.

Atura entendre'ns vegem amb

quin voluptuositat malaltissa es

parla de rejoveniment de quadres

directius en les empreses, de com

passem a especialistes en geria-

tria als ancians, de com els cà-

rrecs directius van passant a

mans més joves, de com es parla

de renovació -- versus rejoveni-

ment -- dels polítics, i com ja en

alguns pagaments es comença a

mirar malament als majors; "ja es-

tan passats" -- es diu -- i destorben.

Ni en empreses ni en l'adminis-

tració es pensa que persones de

setanta o vuitanta anys puguin

aportar a l'organització idees o ex-

periències que puguin beneficiar

al conjunt. No, les idees i les ex-

periències de futur son patrimoni

únic i exclusivament dels joves,

no dels grans. I es busca qualse-

vol pretext per aparcar-los. 

En el camp de la política es vol

aparcar a Jordi Pujol, perquè ja és

gran alguns diuen que perquè duu

massa anys governant i uns altres

que perquè pertany a la generació

que va fer la transició. Aquests

mateixos són els que diuen que li

toca ja a Maragall com si no ha-

gués estat governant l'ajuntament

de Barcelona un munt d'anys sen-

se adonar-se que també és de la

generació que va fer la transició

­com Pujol, Barrera, Reventós,

etc--. I alguns ho diuen amb espe-

cial desvergonyiment com els ca-

rodroviristes que criden més que

ningú contra qui van fer la transi-

ció ignorant que el seu líder, en-

cara que una mica més jove, tam-

bé va fer la transició; o va voler

fer-la. Era de l'Assemblea de Ca-

talunya i de Nacionalistes d'Es-

querra encara que a l'ombra de

tots els altres ja que no va acon-

seguir despuntar més que com a

delegat de cultura de la Generali-

tat en la província de Tarragona

quan ja tot estava cuinat. 

Per tant ¡vells fora!. Dels de

quaranta-cinc per a amunt, apar-

cats, doncs en la sinapsi de les se-

ves neurones ja no és la mateixa

que la dels joves i no serveixen ni

tan sols per a tamisar la farina de

les idees que en el món van apa-

reixent. 

El curiós del cas és que per

molta informàtica i per molt In-

ternet que tinguin els que es

creuen joves, els grans pensadors

i els cervells importants d'aquest

món tenen més de quaranta-cinc

anys, perquè fins aleshores han

estat aprenent. En realitat, l'im-

portant es cou a partir dels setan-

ta i vuitanta: Curiós ¿veritat?. Ima-

gino que aquestes modes sobre la

validesa de les persones deu ser

el xarampió de la generació de jo-

ves actuals per sortir al pas de la

seva fatal incompetència. Insis-

teixo que tenim ja el "cinquè món"

i a esperar el "sisè...". 

Un amic, per descomptat dels

del "cinquè món", em va suggerir

que opinés sobre la gent gran i

vaig acceptar el seu oferiment, en

primer lloc, perquè m'encanta on-

dejar la bandera de la meva eter-

na ignorància i perquè recordo ha-

ver llegit un llibre de l'americà Ch-

ristopher Lash que amb el títol "La

Cultura del Narcisisme" tracta el

tema amb la seva habitual lucide-

sa. El recomano molt especial-

ment. Tracta el fenomen dels jo-

ves jerarques de les empreses,

amb les seves poses, els seus si-

lencis, les seves ostentacions, etc.,

és a dir, tot el comú amb els nar-

cisos. Compta com als Estats

Units l'important és el lluïment

aparent -- i no la profunditat -- d'a-

quests nous colls blancs i com van

quedant marginats tots els altres,

els que alguna cosa els ha ensen-

yat per arribar a assolir cotes tan

elevades. El llibre va veure la llum

Els del cinquè món