Nº 107 

T

març de 2001

13

o una senzilla expressió de grà-

cies, d'una persona a la que pot-

ser has contribuït a fer feliç du-

rant cinc minuts, et compensen

de moltes insatisfaccions. I que

quedi clar que moltes persones

participen o donen el seu temps

pels altres sense ni tan sols es-

perar aquestes gràcies o aquest

somriure, i això en un temps com

els que vivim on un dels béns mes

preuat és el temps té molt mes

mèrit.

Parlem de relacions interge-

neracionals, què es podria fer

per què siguin mes fluïdes?

Educar, l'educació és la clau de

la comprensió, del saber escoltar

als altres. És lògic que a edats di-

ferents es tinguin visions dife-

rents de la vida, dels problemes,

de Ies experiència, pero cal tenir

l'educació suficient per poder-ne

parlar i dialogar.

Normalment quan hi ha dues

visions diferenciades d'un tema

cap de les dues visions té la veri-

tat absoluta ni tota la raó. Cal

aprendre a cedir, a posar-se en la

pell de l'altre i a comprendre les

diferents positures. Les relacions

intergeneracionals son compli-

cades, perquè no estem acostu-

mats a escolar els altres, escol-

tant i dialogant segur que les re-

lacions serien mes fluides.

Les persones grans tenen el

que es mereixen o podrien es-

tar mes ben ateses pels go-

vernants de torn?

Per un costat sé que podrien es-

tar mes ben ateses, pero també

sé que els recursos son escassos

i que sovint no n'hi ha prou amb

les bones intencions. Segurament

ens posaríem aviat d'acord sobre

el que manca a les persones

grans, pero ens posaríem també

d'acord a l'hora d'establir-ne les

prioritats?, a l'hora de decidir què

fem primer o què arreglem?. Tan

de bo hi hagués recursos per so-

lucionar tots els problemes que

ara em venen al cap, i ja sé que

no tot son diners, que a vegades

hi ha solucions imaginatives que

ajuden molta gent i es poden por-

tar a terme amb pocs recursos,

pero pensi que els governants

fem en aquest camp tot el que po-

dem, i és de justícia també agrair

la tasca que en aquest sentit fan

associacions com la FATEC.

La FATEC. Associació de

gent gran de Catalunya. 500

Casals federats per tot Cata-

lunya i 250.000 persones as-

sociades. Ens tenen en comp-

te els polítics i només es re-

corden de nosaltres quan hi

ha eleccions?.

La gent gran es té sempre en

compte. Fins i tot hi ha gent que

m'ha comentat que sembla que

només governem per la gent

gran!. No, això no és tot. Sap que

a la Garrotxa el tema dels casals,

de les activitats per a la gent gran

l'hem treballat plegats conjunta-

ment. Ja en l'època de l'anterior

presidenta del Consell es va cre-

ar el Consell Consultiu de la Gent

Gran, organisme que tot i no ser

vinculant, les seves decisions son

respectades i valorades.

Els polítics sabem que les

eleccions es guanyen cada dia, no

els 15 dies de campanya. Cal tre-

ballar cada dia per a les persones

que t'han votat i per a les que no

ho han fet perquè pensen dife-

rent. El polític un cop elegit cal

que defensi tothom.

L'Any 2001, ha estat declarat

Any Internacional del Voluntariat

per l'UNESCO. Quina reflexió

ens pot donar sobre aquest event

del 2001.

He sol·licitat al Consorci de

Benestar Social que prepari di-

verses actuacions per comme-

morar aquest any. Ja he comen-

tat abans que per mi és molt im-

portant la tasca que

desenvolupen els voluntaris, la

gent que cedeix el seu temps en

benefici dels altres. Catalunya en

aquest tema es pionera i exemple

de molts països, cal que aquest

any ens renovi les torces i ens in-

centivi a continuar treballant pels

altres.

Les persones grans, com a

persones que som, tenim

drets i tenim deures. Les au-

toritats saben aprofitar l'ex-

periència acumulada d'a-

questes persones recavar en

bé de tothom els seus deu-

res?.

Sovint els governants no sabem

aprofitar be tota l'experiència de

la gent gran que ens envolta, i

crec que és un error.

Ara sembla que tot el que és

jove, modern, les noves tecnolo-

gies, és el que està de moda. Pe-

ro si pensem bé, qui ha inventat

aquestes tecnologies que encara

en diem noves?. No son l'actual

gent gran els que hi van posar els

fonaments? Pensar que podem

viure sense l'experiència de la

gent gran es una bestiesa. a