Miquel Noguer

i Planas

La Garrotxa

Les comarques informen

12

Nº 107 

T

març de 2001

Joan de Besalú

E

l senyor Miquel Noguer i

Planas, és el President

del Consell Comarcal de

la Garrotxa. Persona jove, dinà-

mica, observadora, carismàtica.

Sap escoltar i aquesta virtut el

fa ser un bon pactista. Es des-

vetlla per la seva comarca i la

seva problemàtica. Si busquem

algun defecte podríem dir que

és la seva manca de puntualitat,

segurament produïda per les se-

ves ocupacions, però, cal dir

que te do de gens

Senyor Noguer. Des del seu

prisma de president del Con-

sell Comarcal de la Garrot-

xa, com descriuria les perso-

nes grans?

Les persones grans son el patri-

moni mes important que tenen

els joves i la gent de la meva ge-

neració. Cal que tots ho tinguem

sempre ben present. La gent gran

té una cosa que només s'adqui-

reix amb el temps, experiència i

memòria. Un Ilibre d'història et

pot explicar uns fets mes o

menys ajustats a la realitat, però

una persona gran et fa viu el re-

cord, et pot explicar els errors co-

mesos i ensenyar-te que malgrat

tot la vida continua.

En una societat on la joventut

sembla que és el valor mes

preuat. la gent gran posa el con-

trapunt del seny. Seny i rauxa son

els trets que ens tipifiquen, hem

d'aprofitar de la gent gran el seu

sentit de la prudència i consells.

Quina opinió té de la FATEC?

Crec que fa una tasca molt im-

portant de defensa dels interes-

sos de la gent gran i de coordi-

nació de tots els casals de jubi-

lats de Catalunya. Aquesta

mateixa revista és un exemple de

la ¡important tasca que fa la FA-

TEC. Transmetre informació, in-

tercanviar experiències, un mitjà

per difondre i recolzar les activi-

tats de tota la gent gran de Cata-

lunya.

També és important la tasca

que fa la FATEC com a interlo-

cutora amb l'administració o

amb altres organismes per de-

fensar els interessos de la gent

gran. Possiblement la manca de

recursos econòmics fa que les se-

ves tasques siguin poc conegudes

pel públic en general (exceptuant

la gent gran, es dar) i que sigui es-

cassa la seva presencia als grans

mitjans de comunicació.

Com definiria les persones

que ofereixen els seu temps

en be dels altres estant al

front o a la Junta de Casals

de Jubilats?

Vostè mateix m'ha contestat la

pregunta, els definiria com a Per-

sones, i ho posi amb majúscules,

si us plau. Per mi la definició de

persona inclou ser altruista, in-

terposar els interessos dels altres

per davant dels teus, preocupar-

se per millorar la qualitat de vida

de tots els que t'envolten, en de-

finitiva contribuir amb el teu

temps, experiència i esforç en bé

dels altres. Estar al davant o par-

ticipar en qualsevol entitat o as-

sociació sense ànim de lucre im-

plica tot això.

Sé per experiència que en

molts casos les enrabiades que

t'emportes, les decepcions et fa-

rien abandonar-ho tot. Pero el

somriure d'una persona agraïda,

ENTREVISTA A

El seu Hobby: 

l'Arbitratge en el futbol.

El seu plat favorit: 

Tota la cuina casolana.

La seva beguda preferida: l'aigua.

El seu signe del zodíac: Lleó.

I... no fuma.