4
L'Abadia benedictina 
de Sant Benet de Bages,
està situada a la vora
dreta del Llobregat dins
del terma municipal de
Sant Fruitos de Bages, 
a 1 Km. Del poble de
Navarcles.
Montserrat Sagarra           
D
urant el segle X i en el
context del progressiu
avenç de la frontera
dels comptats catalans vers les
terres de domini musulmà, des-
taca l'actuació del noble matri-
moni Sal·la i Ricarda que fundà
aquest monestir cap a l'any 960,
fruït de la permuta d'una finca
que posseïa vora l'església de
Sant Iscle, al pla de Bages: en-
tre les serres de Vila-Rasa i les
Brucardes, al peu del Puig de
Montpeytà, a dues passes del
Llobregat, lloc tranquil i fèrtil
que escau al caràcter dels mon-
jos de l'Ordre Benedictina, en la
qual les ocupacions i el treball
rigorós es compaginen amb la
meditació.
La proliferació de funda-
cions de temples, abadies i mo-
nestirs durant aquesta època
era un fet molt característic que
seguien els motlles artístics im-
perants: és a dir, el primitiu art
romànic. Les seves caracterís-
tiques donen a les construc-
cions un aire entre acollidor i
ascètic, uniforme i massís.
Aquest aire sols resta trencat
per les obertures en forma d'arc
de canó, emmarcat per uns ca-
pitells significatius del temps,
obert tant a una natura morta
com a uns animals feréstecs i
mitològics.
Si fem volar la imaginació a
través del temps, podríem per-
fectament dissenyar una primi-
tiva construcció romànica ple-
na tota ella d'encant en la que
les seves pedres ens evoquen
l'anel d'un poble que estima la
senzillesa i l'esforç comunitari.
En aquest marc podríem ben be
situar Sant Benet de Bages.
El Monestir de Sant Benet de
Bages no va escapar-se als es-
tralls dels temps. Els dalt i bai-
xos que l'esdeve-
nidor li preparava.
A causa de la de-
samortització, dita
de Mendizabal,
1835, va arribar a
finals del segle
IXX en un estat la-
mentable de dei-
xadesa.
El 1909 la famí-
lia del pintor Ra-
mon Casas va ad-
quirir el monestir i
sota l'assessora-
ment de Josep
Puig i Cadafalch va iniciar la
restauració que alterà totalment
l'aspecte d'aquelles pedres
mil·lenàries. 
Quasi un segle desprès d'a-
quella restauració la Caixa de
Manresa i el patronat de la Fun-
dació Caixa de Manresa varen
acordar l'adquisició del conjunt
monumental de Sant Benet de
Bages. Amb la seva restauració
es recupera un patrimoni de la
nostra història, signe d'identitat
notòria de la Catalunya central.
L'interès pel seu coneixe-
ment i admiració augmenta dia
en dia fins a tal punt que els diu-
menges hi ha un gran nombre
de visitants, en això també hi ha
contribuït l'exposició que la
Fundació Caixa de Manresa ha
tingut fins a finals del passat
mes de gener.a
Tocs d'història
El monestir 
de Sant Benet
de Bages
LA PORTADA
Nº 107 
T
març de 2001
<<  <  PÀGINES  >  >>