PERSONATGES: AGUSTÍ DURAN I SANPERE
Historiador í arqueòleg contemporani, nascut a Cervera en 1887. Estudia la carrera de dret a la universitat barcelonina i la de filosofia i lletres a Madrid i Barcelona. En 1912 fou nomenat arxiver de 1’Arxiu Municipal de Cervera. Hi fèu una tasca ingent de reorganització. Gràcies a ella se salvaren definitivament peces tan importants com el Llibre deis Privilegis (1360) i el Llibre Verd del Racional, iniciat en 1418. En 1915 rebé el nomenament de conservador del patrimoni artístic cerverí. Poc després fou premiat per 1’Institut d’Estudis Catalans.
En 1917 ocupa el càrrec de sots-director de 1’Arxiu Municipal de Barcelona, que passa a dirigir en 1919. Hi ha treballat quaranta anys, desenvolupant-hi una labor meritíssima i plena de dinamisme. Gracies a la seva dedicació activa i intel·ligent sorgí el gran conjunt formal per 1’Institut Municipal d’Història, amb els Museus d’História de la Ciutat i d’Indústries i Arts Populars, i amb 1’eficac servei d’Inves-tigacions Arqueològiques, tan fecund en troballes de gran interès. Promogut i dirigí 1’edició de monografies d’història local i d’obres antigues, com el Manual de novells ardits.
Posteriorment s’ha dedicat a millorar el remarcable museu de Cervera, format al seu impuls i instal-lat en un edifici que ell mateix donà per a aquesta finalitat.
Duran i Sampere pertany a la Secció Histórico-Arqueológica de l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí, l’Institut Germànic d’Arqueologia, la Hispanic Society de Nova York, l’Institut d’Estudis d’Etnologia Peninsular, del "Consejo Superior de Investigaciones Científicas", Institució que ha dirigit, i la Reial Academia de la Historia de Madrid.
Ha col·laborat a moltes publicacions periòdiques com La Vanguardia, D’Aci i d’Alla, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, De l’Art de la Forja, Etnologia i Prehistoria, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, La Nau (1927-1933) Caseta de Cervera (1928), Revista de Catalunya, Arts i Bells Oficis, Museu, que aparegué a Mataró entre 1948 i 1950, Destino, Barcelona (1955-1958), Germinàbit i Serra d’0r.
Bona part de la seva producció més extensa apareix en publicacions diverses. Hi ha aportat gran quatitat de dades, desconegudes abans, per a la historia de l’art català. Entre els seus Ilibres i opuscles destaquen La creu processional de Sant Nicolau de Cervera, De 1’escultor Jordi de Déu (1919), La casa municipal de Cervera (1920), Les pintures antigues de l’església parroquial de Cervera, Documents aljamiáis deis jueus catalans (segle xv). El pintor Joan Guardiola (segle xv). El segell municipal de Cervera (1921), Referències documentals del call de jueus de Cervera (1924), Per la història del barri de la catedral de Barcelona (1928), Els retaules de pedra a Catalunya (segles xiv i xv) (1930), Els retaules de pedra (col-lecció "Monumenta Cataloniae", 1934), El gremio de los maestros zapateros (1944), La casa de la Ciudad (Barcelona, 1951), Per a la historia de 1’art a Barcelona (1960), edició homenatge per l’Instilut d’Estudis Catalans, el llibre de records Tornant-hi a pensar (1961) Felip V i la ciutat de Cervera (1963) i Els cavallers de Sant Jordi (1964).
