|
PERSONATGES: JOSEP LLUÍS CLERIES |
|
|
Parlem amb el director general Sr.
Josep Lluís Cleries, ex-Director General d'Acció
|
|
|
* Quina finalitat tenen els Anys Internacionals? Un Any Internacional és, en principi, el reconeixement que un conjunt de nacions, reunides en assemblea a l'ONU, fan d'un problema de repercussió a nivell mundial. Generalment, la designació d'un any internacional es fa prèviament i com a fruit d'un estudi continuat. En el cas d'aquest d'enguany, dedicat a la gent gran, se celebra aquest any 1999, però prové d'una resolució de les Nacions Unides feta l'any 1992. Un any internacional serveix, en principi, per posar a primera línia de l'atenció mundial un tema concret. Però això seria del tot insuficient si no tingués una resposta adequada. La finalitat d'un any internacional és que cada país, cada comunitat que s'hi adhereixi apliqui les mesures i les accions convenients. Per tant, crec que és, per damunt de tot, un compromís que es contrau i que es manifesta a través de tasques de difusió, sensibilització i d'actuacions concretes i, sobretot, efectives a llarg termini.
* Des de la FATEC, els centenars de col·lectius que treballem federadament per la defensa i la millora, en tots els ordres, de la qualitat de vida de les persones grans som particularment sensibles a tot el que pugui aportar aquest Any Internacional. Però quina repercussió social us sembla que tindrà a Catalunya? Esperem que molt forta, i convé que sigui així, si volem que veritablement s'acompleixi el lema sota el qual s'enfoca aquest Any Internacional : "un país per a totes les edats". Un dels principals objectius amb referència a la gent gran és que se superi definitivament el concepte caduc d'aïllament social, de separació d'interessos entre ells i la resta de la societat. La coresponsabilitat social ja no només és per ella mateixa un valor estimable sinó que és l'únic camí viable en una societat que vulgui autonomenar-se progressista, humana i ben encarada cap al futur. Hi ha hagut una sèrie de fenòmens en les darreres dècades, suficients, penso, per crear una consciència clara sobre la gent gran, el seu paper social i les seves necessitats, els seus drets i també els seus deures. Factors d'ordre sanitari -que incideixen en un augment de l'expectativa de vida-, millor preparació per a una jubilació activa i major autonomia d'organització associativa per a la defensa dels seus drets... donen una nova imatge del que vol dir ara ser gran. Però, per damunt de tot, penso que aquest Any Internacional ofereix un repte de treball responsable i solidari que ha de ser fet a tres bandes: per part de les administracions del govern, de la societat civil i, dins d'aquesta i molt especialment, de la mateixa gent gran.
* Tot i que les estadístiques ens donen més anys amb plenitud i millors condicions físiques i mentals, encara hi ha situacions que demanen actuacions assistencials i sanitàries molt concretes. Aquest nou enfocament que plantegeu podria deixar en segon terme aquestes prioritats? De cap manera es poden relegar. Caldrà ser molt amatent envers aquelles persones grans amb dificultats assistencials, de salut, econòmiques...Una cosa no pot mai excloure l'altra. De fet, aquest aspecte forma part dels cinc grans eixos o grups de treball recomanats per l'ONU, que orienten l'Any Internacional. Però, al mateix temps s'insta a desenvolupar més l'autonomia, la independència, la formació, la participació social, la pròpia defensa dels seus drets, de la seva dignitat..., perquè s'entén que les persones grans, en general, estan en excel·lents condicions per assolir tot això.
* Quina viabilitat tindrà a Catalunya l'aplicació d'aquests principis que recomana l'Assemblea de les Nacions Unides? És cert que cada país aplicarà aquestes recomanacions d'acord amb la seva estructuració social interna. En això cal pensar que s'establiran diferents, diguem-ne, velocitats. Hi ha un fet que es dóna aquí, a Catalunya, que penso que és molt positiu, i és l'anticipació. Què entenc per anticipació? Doncs una infraestructura d'anys de preocupació i de tasca feta, tant per part de les institucions com de la gent gran. Em refereixo, d'una banda, a la xarxa associativa i al treball de primer ordre que ha desenvolupat en tots els camps. Cal dir, sense reserves, que formen un col·lectiu plenament conscienciat de les seves necessitats reals i fort per reivindicar-les amb coherència. Paral·lelament, el govern de la Generalitat ha demostrat un interès constant per les persones grans que ha quedat palesat, indirectament, en mesures de caràcter econòmic, sanitari i de benestar social en general, i , directament, obrint bases de debat i de diàleg social amb la mateixa gent gran, com n'és un exemple l'organització dels tres congressos celebrats en aquests darrers anys. També fóra bo que recordéssim la creació dels nous estatuts de casals de gent gran del Departament de Benestar Social, que han donat un aire renovador als equipaments i unes grans possibilitats d'iniciativa i autogestió a milers de persones grans que en són usuàries. * Per avançar en les propostes d'aquest Any Internacional de la Gent Gran us heu referit a la necessitat de treballar a tres bandes. La tercera inclou el sector d'adults i joves de la societat civil? Penseu que és possible arribar a aquest tercer sector i, quines mesures pensa aplicar la Generalitat? Crec que ja s'està treballant en aquest sentit. Des de fa temps s'està potenciant un diàleg adreçat a les famílies, els joves, el món empresarial, els mitjans de comunicació... amb el missatge clar de crear noves formes d'entendre les relacions internacionals i d'assumir el paper de la gent gran en la construcció del país. Ara, amb motiu de l'Any Internacional, s'han intensificat més aquestes línies d'actuació. En tot cas, recordo que al 3r Congrés ja es feia especial incís en les relacions intergeneracionals i en la coresponsabilitat, i s'assenyalaven unes mesures que es van aplicant sota el seguiment de la Comissió Permanent Intercongressos. Per tant, també hi ha el compromís de la gent gran, i el pes de tot el que s'està fent des de les associacions, entitats i col·lectius que eren presents en aquest darrer Congrés. Penso que la nostra societat ha donat mostres de ser prou solidària, conscient i progressiva per entendre que el futur de Catalunya l'hem de fer entre tots i que en aquest futur les persones grans no tan sols hi han de ser reclamant els seus drets sinó que hi tenen molt a aportar i cal també que la societat els ho reclami. Falta potser afegir que els mitjans de comunicació podrien jugar un paper important a favor de la gent gran, amb més implicació, però sobretot, tal com ja s'apuntava en les conclusions del 3r Congrés, amb una major exigència i cura en el tractament de totes les qüestions que els afecten.
* Finalment, quines altres actuacions s'han programat per a aquest Any Internacional des de la vostra Direcció General? S'han programat actuacions en dues direccions. Una és encarada a donar continuïtat al diàleg, les trobades i les jornades de reflexió entre les persones grans, a fomentar les activitats intergeneracionals, o a donar eines formatives que reforcin i facilitin el treball associatiu. Una altra està enfocada a la difusió i informació de l'Any Internacional en tot el territori de Catalunya, mitjançant conferències, exposicions itinerants, audiovisuals, publicacions... i la promoció de l'Any en tots els actes destinades a ciutadans i ciutadanes de totes les edats, com així ha estat en molts dels nostres equipaments o en la recent Macroludoteca al Moll de la Fusta de Barcelona. També vull fer esment del conveni que s'ha signat amb la Fundació "la Caixa" dins del qual s'han promogut cicles de conferències i exposicions -la més recent d'aquestes és "Veu i Memòria"- i s'ha ampliat el nombre d'aules d'informàtica als casals de gent gran. Insisteixo a dir que tenim bons ingredients per fer que aquesta designació de l'Any Internacional deixi molt pòsit en la nostra societat. Comptem amb la voluntat ferma de la Generalitat de Catalunya que s'hi ha compromès i amb la força de més d'una trentena d'entitats adherides procedents de tot l'espectre social de Catalunya. Això és una bona garantia per avançar molt positivament amb la solidaritat i la participació de tots. |
|
|
|
|