|
Proposta de jubilació pels càrrecs polítics |
|
|
Polítics i jubilació. Dues paraules que juntes provoquen coïssor. Tot i això el govern català vol que, a partir d'ara, els alts càrrecs dels organismes que depenen del Parlament tinguin garantit un sou temporal quan pleguin, i una jubilació quan arribin als 65 anys. Una prerrogativa que, amb diferents matisos, actualment només està prevista per als expresidents de la Generalitat i del Parlament, i per als consellers. En els dos primers casos amb jubilació, i en els altres amb una assignació temporal. El govern, que ja ha entrat el projecte de llei al Parlament, vol que a partir d'ara també quedin emparats pels dos beneficis el Síndic de Greuges, els membres de la Sindicatura de Comptes, els del Consell Consultiu i els del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Política penalitzada La qüestió ja l'havia plantejada fa anys l'actual síndic de greuges, Rafael Ribó, que l'havia impulsat fins i tot per als càrrecs municipals, tot i que és una matèria molt delicada. La suspicàcia de l'opinió pública respecte a aquestes reivindicacions és evident, i encara més quan periòdicament se senten acusacions de corrupció entre els partits. Però des del govern català s'argumenta que cal evitar que la política sigui una activitat penalitzada, perquè cal que s'hi puguin dedicar persones amb una alta qualificació acadèmica i professional. I amb això es barreja el fet que, quan una persona assumeix certs càrrecs, queda aïllada de la seva activitat professional anterior i després necessita un temps per reincorporar-s'hi. La proposta del govern és que el Síndic de Greuges i els membres de la Sindicatura de Comptes puguin rebre una assignació quan abandonin el càrrec. Serà el 20 per cent de la retribució anual, multiplicada pel nombre d'anys que hagin estat en exercici, amb un límit del 60 per cent del que representi la retribució anual. Els diners es cobraran per la meitat del temps que van treballar a l'administració, amb un límit de tres anys. Per als membres del Consell Consultiu i del Consell Audiovisual de Catalunya l'assignació serà més baixa. Concretament del 10 per cent de la retribució anual del càrrec, per cada any d'exercici, i amb un import global que no pot superar el 40 per cent de la retribució anual. L'assignació es cobrarà també durant la meitat del temps treballat, amb el mateix límit de tres anys. Una altra qüestió és la jubilació. Tots aquests alts càrrecs s'hi podran acollir si han exercit l'activitat durant un mínim de dos anys. I la pensió serà vitalícia i equivalent al 70 per cent de l'assignació que els correspon. Sí que queda clar que l'assignació i la pensió són incompatibles entre elles, de tal manera que hauran d'optar per l'una o l'altra. Pensió de viudetat La vídua o el vidu podrà cobrar la pensió amb una quantitat del 50 per cent de la jubilació a la qual tindria dret la persona desapareguda. En el cas de la mort del cònjuge vidu, la pensió beneficiarà en la mateixa quantitat els fills menors fins que arribin a la majoria d'edat, i també els incapacitats, si n'hi ha. Els pressupostos catalans determinen cada any les assignacions que tenen dret a percebre els expresidents de la Generalitat, els del Parlament i els exconsellers. En els dos primers casos està regulat per lleis especials, la darrera del 2003, quan es va fer necessari establir la situació de Jordi Pujol, que abandonava el càrrec després de 23 anys al front de la Generalitat. Per als altres casos, la legislació només preveu compensacions per als càrrecs polítics sotmesos a un règim d'incompatibilitats que els ha comportat renunciar a la seva activitat professional. I també per als que estan sotmesos a una incompatibilitat parcial, de manera que també veuen lesionada la seva professió anterior.
|
|
|
Desembre de 2005 - Lluís Bou - Diari AVUI |
|
|
|
|
