• L'associació Avismón llança una campanya que busca ajuda per a avis que viuen sols i que no tenen mitjans

• Amb només 10 euros al mes fa autèntics miracles

     Apadrinar un nen del Tercer Món és un costum estès. Fins i tot una cadena de perfumeries, amb el catàleg en què ofereix costoses colònies per a Nadal, distribueix un fullet sobre els apadrinaments infantils. Però el que ja no és tan usual és apadrinar un avi. I no de terres llunyanes i trets exòtics, sinó d'aquí mateix, d'allò que alguns anomenen el Quart Món.

     Doncs bé, resulta que els avis, i sobretot les àvies, sí que necessiten padrins que els ajudin a suportar massa hores solitàries, bastantes xacres, unes pensions realment miserables i uns pisos massa alts, sense ascensor i sempre mancats de reparacions. Avismón en sap d'avis i àvies. Aquesta associació fa 10 anys que fa que els avis se sentin menys sols i menys pobres. Atén una mitjana de 180 persones grans, gràcies a 150 voluntaris i 700 socis que la recolzen econòmicament. Però necessiten més d'una cosa i de l'altra. "Cada vegada hi ha més avis que corren el risc de quedar totalment aïllats", explica Marta Roca, portaveu d'Avismón.

Un circuit singular

     Per això han llançat la campanya Apadrina'm i m'ajudaràs a fer més feliç la meva vellesa. Confien que les consciències que se senten sacsejades per la lamentable situació dels nens del Tercer Món també es commouran amb tants vells sols i sense mitjans per viure dignament. Per a un avi, entrar al circuit d'Avismón és un cop de sort. "Un voluntari els visita regularment i els porta a passejar, o els acompanya al metge, o simplement els dóna conversa", explica Marta Roca. "En alguns casos els proporcionem lots de menjar", afegeix la portaveu. Però no s'acaba aquí. "Els portem a domicili la podologia, la fisioteràpia, la neteja de la casa i la perruqueria", diu. Tot això costa uns 70 euros al mes per avi i per finançar-ho busquen aquests apadrinaments que per a economies estretes poden ser de només 10 euros.

     Rosa María Uriondo és una de les àvies que es beneficien de l'assistència de l'associació Avismón. Viu sola en un minúscul pis del barri de Ciutat Vella i és invident. "Aquí a casa m'organitzo bé". Està encantada amb el Ramón, l'home dels pedaços que proporciona Avismón. "Totes les àvies agraeixen moltíssim la seva ajuda", assegura Marta Roca. No és gens estrany, perquè els repara un endoll, el degoteig de l'aixeta, la cisterna del vàter, el que sigui. Fins i tot se les enginya per col.locar una rentadora on mai n'hi ha hagut cap. L'àvia Uriondo es lamenta dels canvis experimentats pels carrers de la ciutat. "Abans, coneixies tothom; les botigues eren les de tota la vida; et senties protegida". "Ara no", assegura aquesta bilbaïna que parla un català envejable i no ha oblidat l'euskera ni durant els anys en què era la millor cambrera de l'Hotel Dante. Li agraden les excursions (a Montjuïc, les Planes) i les festes que munta l'associació.

     Mercè Nicolau --una altra de les tutelades per Avismón-- té 81 anys i està contenta. El Joaquim, el voluntari que la visita, l'ha convidat a anar a casa seva a dinar el dia de Nadal. "Ja hi vaig anar l'any passat". "És una persona extraordinària", diu amb total convicció.

     Quart pis i amb crosses També viu a Ciutat Vella, en un quart pis. Pujar i baixar per una escala tortuosa i estreta no és una tasca fàcil per a una dona que es desplaça amb crosses després d'una operació de genoll. La seva pensió de 400 euros dóna per a pocs capritxos, però li agrada anar a passejar pel mercat de Sant Antoni. "Allà em coneix molta gent".

     La soledat d'aquestes àvies i d'altres avis es pot trencar amb apadrinaments. N'hi ha prou de trucar a Avismón 93 332 58 58. Els esforços d'aquesta associació estan reflectits a www.avismon.org.

Desembre de 2005 - Mercè Conesa - El Periódico de Catalunya