|
L'augment de la jubilació parcial qüestiona el sistema de pensions |
|
|
La jubilació parcial amb un contracte de relleu, utilitzada gairebé exclusivament per les grans empreses, s'ha convertit en l'estrella de les fórmules per retirar-se d'una nova classe d'aristocràcia obrera. El Govern tem que, a partir de l'any 2010, 80.000 treballadors a l'any utilitzin aquest sistema per jubilar-se si la negociació de la reforma de les pensions no hi posa remei. Els comitès de les grans empreses inclouen en els convenis col.lectius sistemes de jubilació parcial per als majors de 60 anys. La fórmula, aprovada en la reforma acordada el 2001 pel Govern del PP, la patronal i CCOO, tenia com a objectiu rejovenir les plantilles però avui s'ha convertit en una fórmula més avantatjosa de prejubilació. La norma permet als treballadors de 60 anys retirar-se amb el 100% de la prestació sense que se'ls apliqui cap coeficient reductor, al contrari del que passa a la resta de treballadors que es jubilen anticipadament i als quals el sistema de pensions els treu fins a un 32% de prestació. Temps de cotització A més a més, la Seguretat Social només exigeix al treballador haver cotitzat 15 anys per accedir a aquesta fórmula. Durant els cinc anys que li falten fins a l'edat legal de jubilació (65 anys), el prejubilat podrà treballar un 15% de la jornada mentre el treballador que el relleva farà el 85% restant. La llei atorga total flexibilitat a aquesta figura, i es dóna una gran quantitat de casos en què el jubilat parcial acumula el seu 15% de jornada anual en sis mesos, i un cop fets, no torna a trepitjar l'empresa. El sistema està resultant tan popular entre els sindicats que, en els convenis col.lectius de les grans empreses, estaven previstes aquest any 80.000 jubilacions parcials. Les pegues que hi comença a posar la Seguretat Social han aconseguit que aquesta xifra es redueixi fins a les 20.000. Però el nombre de treballadors que s'estan acollint a aquesta fórmula de jubilació creix en progressió aritmètica. L'any 2002 van entrar per aquesta via al sistema 6.819 jubilats. L'any següent ho van fer el doble, després va seguir creixent fins que el total acumulat superava els 33.000 treballadors l'any 2004. Un jubilat parcial amb una base de cotització de 20.000 euros a l'any li costa al Seguro 100.000 euros durant els cinc anys que deixa de cotitzar, al marge del pagament de la seva prestació. Per aquest motiu, entre el 2010 i el 2020, la Seguretat Social pot tenir una despesa addicional de 100.000 milions a través d'aquesta fórmula. La proposta de reforma de les pensions que ha remès la Seguretat Social als agents socials planteja elevar l'edat de jubilació parcial dels 60 als 61 anys. Amb aquesta mesura s'estalviaria un 20% dels costos. També preveu que el prejubilat realitzi un 25% de la seva jornada i no el 15% actual. Si a més a més s'augmenta de 15 a 30 anys el requisit de cotització, es podrien acollir a aquesta mesura un 20% menys de treballadors. Fins i tot està previst discutir en la taula del diàleg social si s'exigeix al treballador 10 anys d'antiguitat en l'empresa. La negociació entre els agents socials i Treball també se centrarà en l'equilibri entre les bases de cotització del que es jubila i del treballador que el relleva. Algunes empreses pretenen que es pugui jubilar un mestre torner i substituir-lo per un aprenent amb quotes molt diferents. Excessiva flexibilitat La Seguretat Social està pledejant, fins i tot al Tribunal Suprem, resolucions de la Inspecció de Treball que han permès una excessiva flexibilitat en aquesta figura. La fórmula està sent qüestionada fins i tot pels empresaris perquè els exigeix el contracte d'un altre treballador. La picaresca ha provocat casos com el d'alguna societat que pretenia contractar com a rellevista una persona de 58 anys per poder-la retirar al cap de dos anys.
|
|
|
Desembre de 2005 - Francisco P. de Palacio - El Periódico de Catalunya |
|
|
|
|
