• Una de cada tres persones de més de 65 anys viu en un pis de lloguer, molts en males condicions
• Augmenta la població sobreenvellida

Lupe i francisco

     La parella es va quedar al carrer i ara viuen en un dels 491 apartaments amb serveis per a gent gran facilitats quotidianes. "No sabem si ens allargarà la vida, però mentre duri la disfrutarem en bones condicions", diuen barcelona.

      Assegura que el seu home "està més guapo que mai", sent que les veïnes "formen part de la família" i està pràcticament segura que aquest Nadal serà dels millors de la seva vida. La Lupe Pavón, de 69 anys, i en Francisco Rivadavia, de 72, són una de les parelles que viuen des de fa nou mesos a l'edifici Marina, en un dels 491 apartaments amb serveis per a la gent gran del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. "No hem ni d'esperar al Nadal, perquè la loteria ens va tocar al mes de febrer", diuen.

     De fet, "la loteria" els va arribar després d'un calvari, perquè es van estar més de quatre anys de judici en judici per intentar evitar que els fessin fora del pis que tenien llogat al carrer Rivero. "Ens van deixar al carrer sense res", recorden. El motiu: "Pagàvem 16.000 pessetes i el propietari va decidir vendre'l. Ens hi havíem estat més de 30 anys i mira, de cop al carrer". El de la Lupe i en Francisco és un dels casos de persones de més de 60 anys a les quals la seva situació de necessitat d'habitatge ha dut als apartaments amb serveis. Alguns dels seus veïns vivien en pisos sense ascensor o sense condicions d'habitabilitat. "Tots som gent molt normal. Amb una jubilació petita per anar tirant", resumeixen.

     A Barcelona hi viuen més de 340.000 persones que superen els 65 anys. Gairebé una de cada tres viu de lloguer, i d'aquestes, la meitat viuen en edificis construïts abans del 1960, amb les dificultats de mobilitat que això representa. El regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, va exposar ahir aquestes dades i va advertir que, tot i que l'envelliment de la població de la ciutat s'ha frenat -sobretot perquè la immigració és molt jove-, creix l'esperança de vida i cada vegada hi haurà més persones sobreenvellides, que encara que no siguin dependents demandaran uns serveis. Segons el president del Patronat Municipal de l'Habitatge, Eugeni Forradellas, els apartaments amb serveis -el nom i les particularitats es van pactar amb el Consell de la Gent Gran de la ciutat- són "uns elements necessaris que allarguen l'esperança de vida perquè fan que visquin millor". "Tenim comprovat que són un indicador de felicitat", va concloure.

     Les particularitats són banys equipats amb una dutxa arran de paviment per facilitar-hi l'accés; llums d'emergència en cas d'apagades; alarma centralitzada amb tirador per avisar en cas d'incident; cuines equipades amb plaques elèctriques i endolls situats a una altura còmoda per evitar que el llogater hagi de fer esforços innecessaris. A més, hi ha consergeria, sales comunitàries, atenció social individual als residents, teleassistència i serveis de neteja i manteniment.

     Són clarament una eina de servei social que comporta el benestar emocional i relacional de la gent que hi viu", assegura Gomà. La Lupe i en Francisco hi estan d'acord: "No sabem si ens allargarà la vida, però mentre duri la disfrutarem en bones condicions, diu ell. Ella hi afegeix: "Fa il·lusió viure així. Ara, l'alarma esperem no necessitar-la mai". I parlant de benestar relacional en tenen un exemple molt recent, perquè el Barça-Reial Madrid de fa deu dies el van veure al menjador de casa acompanyats de nou veïns. "Vam disfrutar més que mai. Del partit i de la companyia", asseguren.

Novembre de 2005 - Sònia Pau - Diari AVUI