|
Més de 9.300 dones de més de 85 anys viuen soles a Barcelona |
|
|
El constant augment de la longevitat que experimenta Barcelona es tradueix en un fenomen insòlit que ha mobilitzat l'àrea de serveis socials de l'ajuntament: 9.338 dones de més de 85 anys, entre elles desenes de centenàries, viuen soles en pisos gairebé sempre antics, alts i, sovint, sense ascensor. D'altra banda, 1.791 homes d'aquestes edats també viuen sols, indica l'informe sobre la salut dels barcelonins, que ahir va presentar l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquestes persones, el col.lectiu de màxima fragilitat, són classificades com a ciutadans d'atenció preferent a les unitats municipals d'atenció domiciliària i teleassistència (control telefònic), va explicar Imma Mayol, presidenta de l'ASPB. "El seu principal problema és la dificultat per sortir al carrer o moure's dintre de casa", va explicar. A aquests avis d'alta longevitat s'hi sumen 52.326 dones i 12.084 homes de més de 65 anys que viuen sols. Un 21% de la població de Barcelona té més de 65 anys (331.500 ciutadans), una dada que, unida al dràstic descens en la natalitat que es va iniciar als anys 90 ha fet que la ciutat sigui una de les més envellides d'Europa. Rejoveniment Aquesta tendència, però, s'ha aturat, va anunciar Mayol, gràcies a l'arribada de milers d'immigrants molt joves. "Un 14% de la població de Barcelona ja són estrangers --va afirmar--. Aquest col.lectiu està rejovenint la piràmide d'edats de la ciutat". Un 14,5% dels 14.248 naixements que hi va haver a la ciutat al llarg del 2003 (últim comptabilitzat) van ser nens, i els dos pares són estrangers. Un 40% d'aquestes parelles tenen de 15 a 19 anys i, en la majoria de casos, les mares són d'origen sud-americà. "A Catalunya, tenir un fill als 15 anys no és cap bona notícia, però, en les cultures llatinoamericanes aquests embarassos no es consideren precoços", va afirmar Mayol. Un altre fenomen diferent entre la població immigrant és el grau d'ocupació laboral: un 66% de les dones estrangeres treballen (un 18% més que les barcelonines), una situació inversa a la dels homes immigrants, la taxa d'atur dels quals és molt superior a la dels barcelonins. L'ocupació de les immigrants és fonamentalment precària, va destacar Mayol. "Per cada contracte fix, se'n fan set de temporals", va dir. Barcelona segueix sent una de les capitals amb més esperança de vida al néixer: 83,5 anys per a les dones i 76,8 anys per als homes, tres anys més que el 1995. "És de les més altes del món", va assegurar Mayol, que va justificar aquesta dada en el clima i en l'estil de vida mediterranis. Un 82% dels homes barcelonins tenen la percepció que tenen bona salut, afirma l'informe de l'ASPB, una opinió que és menys unànime entre les dones. Elles declaren que pateixen més dolors lumbars, cervicals, artrosis, varius, mala circulació, migranya i depressió que ells. Les úniques malalties en què la proporció d'homes i dones que la pateixen és similar són la hipertensió i les hemorroides.
|
|
|
Novembre de 2005 - El Periódico de Catalunya |
|
|
|
|
