• El departament de Salut no ha rebut mai cap compensació per atendre els pensionistes europeus que s'instal·len uns mesos a Catalunya
• Els metges constaten que hi ha picaresca amb els medicaments

L'Estat espanyol i, especialment la costa mediterrània, acull cada cop més jubilats europeus que busquen un clima més benigne per passar-hi una bona part de l'any. A Catalunya, el fenomen encara no ha adquirit la dimensió que ja ha assolit a les Illes Balears o al País Valencià, però és força significatiu en alguns municipis de la Costa Brava. Uns 5.500 jubilats estrangers -la majoria de la Unió Europea- estan empadronats al nostres país i gaudeixen de targeta sanitària individual. Això els dóna dret a rebre sense problemes les mateixes prestacions que els pensionistes catalans. El que ja no és tan senzill per al sistema sanitari català és recuperar tots els diners que li costa aquesta atenció. Una despesa que se suma a la que generen milers de turistes de totes les edats.

La consellera de Salut, Marina Geli, va reclamar fa només uns dies el cobrament efectiu de totes aquestes prestacions. Actualment, la sanitat catalana només rep una part de l'anomenat fons de cohesió estatal per cobrir la despesa dels visitants estrangers no residents. L'any 2004, la quantitat per aquest concepte va ser de 2,2 milions d'euros, "menys del 50% del que es gasta la sanitat pública catalana", segons Geli.

Al centre d'atenció primària (CAP) de Calonge i Sant Antoni han detectat "una tendència a l'alça" d'usuaris estrangers d'edat avançada, segons explica el director, Xavier Casanovas. Calonge té un volum de població estrangera flotant durant uns quants mesos l'any que sovint no està empadronada i que, per tant, no es té en compte a l'hora de planificar els serveis sanitaris. Això provoca una sobrecàrrega dels serveis.

Montserrat Verdaguer, metgessa del CAP de Palafrugell, explica que els pacients anglesos opinen que els hospitals estan molt nets i que, al seu país, una població de les dimensions de Palafrugell "no compta amb un CAP de la mateixa qualitat". I malgrat algunes cues, asseguren que aquí "han d'esperar menys", afegeix.

A l'Àrea Bàsica de Salut de Llançà, tenen censats prop de 500 residents francesos, belgues, alemanys i anglesos. Però també atenen un nombre important d'estrangers que no estan empadronats. En aquests casos, els metges només poden receptar medicació d'emergència, tot i que a la pràctica els fan receptes per a malalties cròniques quan se'ls acaba la medicació.

Detectar la picaresca

El director de l'ABS de Llançà, Jordi Isard, és conscient que "hi ha casos de picaresca", perquè si aquests pacients demostren que són pensionistes, els medicaments els surten gratis, mentre que a França n'haurien de pagar una part". "Vigilem que això no passi perquè és una despesa important".

Novembre de 2005 - M. Ciércoles / L. Bonilla - Diari AVUI