Els fets ocorreguts a la residència Santa Maria per a malalts mentals de la localitat valenciana de l'Eliana han creat una important alarma social. No solament es poden qualificar com a simples maltractaments, que ja seria greu, sinó que anaven acompanyats de vexacions, amenaces i agressions físiques, el tracte més inhumà que es pot donar a unes persones totalment indefenses.

     Els fets ha tardat bastant a ser detectats, perquè sovint les inspeccions no es fan bé i, a més a més, com que aquestes persones són una certa nosa per a la societat, una vegada aparcades, la preocupació que se'n té és mínima. Aleshores apareixen persones que, sense cap escrúpol, exploten sense pietat els més desvalguts. Per desgràcia, aquests fets no són nous. Sovint apareixen a la premsa notícies d'avis que han estat maltractats per les persones que habitualment en tenen cura. I això que, generalment, no es parla de les agressions psíquiques, que també els infligeixen dolor.

     En un estudi elaborat per l'Ajuntament de Barcelona als districtes de Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi, d'una mostra de 2.800 persones grans, 178 (un 6%) presentaven algun tipus de maltractament. Això ha portat a la creació d'un programa pioner per detectar aquests casos i després actuar en conseqüència. La nostra societat de cap manera es pot permetre aquests maltractaments amb ningú, per petits que siguin. I encara menys si són de l'envergadura dels que han succeït a l'Eliana. Tenir una societat justa, que respecti els drets de les persones, comença per tenir cura dels més desvalguts.

Setembre de 2005 - Joaquim Montclús - El Periódico de Catalunya