| |
• L'associació
Amics de la Gent
Gran organitza unes colònies amb uns 50 avis a Begues i a França
• Les persones grans conviuen amb voluntaris durant vuit dies
La senyora Guimerà es passarà sis
mesos recordant la seva arribada ahir a Begues. Amb mà de perruquera a la cara
i a les mans, la Paquita, la senyora Guimerà, va baixar de la plataforma mòbil
de la furgoneta de la Creu Roja saludant com una princesa. Tenia motius.
La van rebre dos voluntaris d'Amics de la Gent Gran
somrients i disfressats de policies, i unes voluntàries ràpidament van passar
a agafar-li la mà, a abraçar-la, a mimar-la, a donar-li la benvinguda a la
setmana amb què Amics de la Gent Gran inaugura les vacances.
Tres torns de vuits dies en què conviuen 32 voluntaris
i 54 avis. Dos a Begues amb uns 20 avis a cada torn i un altre a França, amb
12 persones grans. Per a molts, els únics dies que surten de casa seva i
conviuen amb altra gent.
La Paquita havia sortit de la seu de l'associació a
Gràcia 40 minuts abans juntament amb 20 avis i diversos voluntaris. Ella, ja
veterana, no tenia el cuquet nerviós ni la carona d'ensurt dels novells. Havia
arribat a l'associació presentant-se, repartint petons i de la mà d'una
voluntària.
"Ja hi arribem?"
La Roser Aspa, de 80 anys, feia una altra cara. Era
primerenca en tot. A anar amb l'associació i en això de les vacances. La
senyora Roser va fer el camí en una furgoneta amb quatre àvies i dos
voluntaris. "¿Ja hi arribem?, era l'únic que de tant en tant preguntava entre
ventada i ventada i glopet de suc. No tenia pressa, però estava intranquil.la
perquè només havia tingut un dia de vacances en la seva vida, ja fa molts
anys: "Quan el meu fill era petit, vam anar un dia a Puigcerdà amb el meu
marit. Ja es va morir", explicava.
La senyora Amàlia Hedo, 80 anys, veïna del barri Gòtic
i set anys de viuda i els mateixos anys d'experiència en aquestes colònies
d'estiu, l'animava, asseguda al seu costat: "No passarà res, dona. Juguem, ens
disfressem, parlem, i els joves estan allà sempre".
A la senyora Roser li sortia un mig somriure. Saber que
hi havia voluntaris la tranquil.litzava. Perquè ella, deia, té cada dilluns
"la seva nena" que va veure-la. La seva nena és una voluntària de l'associació
que cada setmana passa unes hores amb ella. "No me'n recordo del nom, però té
29 anys i ha estudiat una carrera. És maca, maca", presumia.
La senyora Amàlia, per no quedar-se enrere, deia que la seva Laura es casa
aviat i que al casament no hi anirà perquè no es pot moure gaire, però que ja
li va presentar el nòvio i que li farà un regal. La Laura és la seva
voluntària.
La caravana avançava cap a Begues. Algú recordava que havia visitat Gavà o
Viladecans feia molt temps. Feia 20 anys que la senyora Roser no sortia de
Barcelona, i ahir es va sentir feliç quan l'ambulància que la va portar a
l'associació va passar per la plaça d'Espanya.
L'excursió era com rejovenir. Així ho va qualificar la
Pilar Vila, que viu en una porteria de l'Eixample que ha atès des que va
arribar a Barcelona des de Lleida. Ara té 77 anys i una leucèmia que li
dificulta la vida. Ahir intentava no recordar-se'n. Les vacances --les
primeres que fa en anys i les primeres amb Amics de la Gent Gran-- eren motiu
d'alegria: "No saps l'afecte que ens donen aquests joves. Són un regal".
El Guillem, un voluntari de 18 anys, intentava
suavitzar cada revolt i feia de conductor i de guia improvisat. El mar a
l'esquerra, la pujada a la muntanya, un acudit, una pregunta, un somriure. Al
costat, Pere Joan Gatnau, de 46 anys, li seguia el corrent. S'estrenava en
aquestes colònies com a voluntari.
A les 16.15, la majoria d'avis estaven acomodats davant
de l'associació. Els portaven els voluntaris, els acompanyaven alguns fills,
pocs. A la senyora Quima Fliquete la van acomiadar la filla i el gendre. "Està
entusiasmada. Fins i tot s'ha comprat una camisa de dormir nova", deia la seva
filla. Tots tornaran el 4 de setembre. Els primers sis mesos recordaran
aquestes vacances i els altres sis esperaran que arribin les pròximes.
|
