La majoria d'accidents domèstics que pateixen els avis passen al bany i a la cuina

    

 

  • Més del 60% de la gent gran viu en un habitatge poc adequat

  • El 37% s'estan en edificis en què no hi ha cap ascensor

  • Un estudi mèdic recomana entrades i espais amples, baranes als passadissos i dutxa en lloc de banyera

     Més del 60% de persones de més de 65 anys, unes 700.000, viuen en un habitatge que no està prou adequat a les seves necessitats. Segons un informe que va presentar ahir l'Agrupació Mútua, el 37% viuen en edificis sense ascensor i el 9% es veuen obligats a pujar quatre o més pisos per arribar a casa seva.
     Però els problemes greus d'accés no es limiten als blocs de pisos, l'informe assenyala que la moda de les cases unifamiliars també acaba sent un problema per a la gent gran, perquè la majoria són de dos o tres pisos i tenen escala interior. En aquests habitatges hi viu un 26% de la població que supera els 65 anys.
     L'obligació de pujar escales -ja siguin exteriors o interiors- juntament amb una distribució interior de les llars inadequada -als banys i a les cuines és on hi ha més accidents domèstics- són els principals problemes que detecta l'estudi sobre la situació de l'habitatge a la tercera edat. El director mèdic d'Agrupació Mútua i autor de l'informe, Jordi Bertran, va subratllar que la falta d'ascensor s'ha de considerar una deficiència bàsica de l'habitatge, perquè bona part dels trastorns habituals entre aquest sector de població estan relacionats amb l'aparell locomotor: gairebé el 60% pateixen artrosi i reumatisme; el 41% té dolors d'esquena lumbars, i un 11,2%, osteoporosi. El 40% de majors de 65 anys pateix com a mínim una caiguda en un any.
     Tenint en compte que la desorientació i la pèrdua de visió són problemes que creixen amb l'edat, l'estudi mèdic recomana des d'entrades i espais amples que permetin passar còmodament, la instal·lació de baranes o passamans als passadissos llargs per anar descansant, fins a tenir dutxa en lloc de banyera, i en cas de tenir banyera posar-hi un seient i instal·lar un dispositiu de seguretat per avisar si es cau.
     Després del bany, la majoria d'accidents es produeixen a la cuina, i per això es recomana tenir els armaris a l'abast de la mà i cuinar amb vitroceràmica per evitar cremades i fugues de gas. També caldria evitar els terres lliscants i les catifes per no entrebancar-se, i distribuir els mobles deixant prou espai per circular amb un caminador o una cadira de rodes.
     L'estudi adverteix que les deficiències es mantenen fins i tot en edificis nous, i assegura que els habitatges accessibles tenen un preu fins un 12% superior als que no ho són. Bertran va demanar a arquitectes i urbanistes que apostin per eliminar barreres: "No només és una qüestió de gent gran, perquè també hi ha joves que es fan mal i van amb cadira de rodes".
     El director mèdic d'Agrupació Mútua va recordar que més del 70% de persones grans s'estimen més rebre ajuda a casa i no haver de marxar; la segona opció més triada, tot i que a molta distància de la primera, és anar a casa dels fills. Per quan aquestes dues possibilitats s'han de descartar i tampoc no es té accés a una plaça residencial pública, des de la iniciativa privada es proposen pisos tutelats -apartaments independents situats en centres amb atenció 24 hores, amb serveis i espais comunitaris.
     En el marc del Centre Collserola, que gestionen Agrupació Mútua i Mutuam, Bertran va destacar com a solució per accedir a una pis tutelat convertir el patrimoni de l'interessat en una renda vitalícia o bé llogar el pis en propietat. Va reclamar que la futura llei de la dependència defineixi clarament situacions com aquesta i clarifiqui el paper de la iniciativa privada en el sector.
 

Juny de 2005 - Diari Avui