|
Reflexions sobre el testament Vital arran del cas Terri Schiavo |
|
|
La fractura oberta en Estats Units pel cas Terri Schiavo -la dona que es troba en estat vegetatiu des de fa quinze anys- ha reobert interrogants que van més enllà de la societat nord-americana. El primer d'ells, en el terreny mediàtic, és si les televisions que han retransmès en directe el litigi familiar entre els esforços d'uns per mantenir-la artificialment amb vida i d'uns altres per deixar-la morir no han prevalgut els ingredients sensacionalistes per sobre del dret a la intimitat que assisteix també a aquesta malalta en estat agònic i les imatges del qual han servit de teló de fons de la polèmica.
Es tracta de l'aplicació de la cridada eutanàsia passiva en un moment en el qual els avanços mèdics i científics redunden en l'augment de l'esperança de vida, però no necessàriament en el de la seva qualitat. No deixa de ser paradoxal, per exemple, que el Govern socialista espanyol s'hagi mostrat molt més segur en la legalització dels matrimonis homosexuals i el seu dret a l'adopció, que divideix a la societat, que en el debat sobre l'eutanàsia, que també la divideix, però que afecta a tota la ciutadania. Davant aquests dilemes, a escala individual, s'imposa la generalització del cridat testament vital, un document que hagués evitat l'actual batalla jurídica entorn del cas Terri Schiavo. A Catalunya, el Parlament va aprovar per unanimitat al desembre del 2000 una proposició de llei referent a això: un document dirigit al metge pel qual una persona deixa instruccions per al tractament que desitja rebre, malalt o accidentat, "quan es trobi en una situació que les circumstàncies que concorrin no li permetin expressar personalment la seva voluntat". La via del testament vital, adoptada també pel senat al març del 2001, preveu que qualsevol ciutadà major d'edat pugui redactar aquest document davant notari o tres testimonis, dos dels quals no poden tenir parentiu ni relació patrimonial amb el signant. Aquesta generalització del testament vital, també anomenat de voluntats anticipades, i la seva inclusió a la banda magnètica de la targeta sanitària de cada persona, permetria alliberar a familiars i mèdics de prendre determinades decisions davant una malaltia terminal o irreversible, un estat vegetatiu o de demència greu, el desig de no sofrir dolor o que no es perllongui artificialment la seva vida. També podria recollir altres voluntats pòstumes sobre la donació d'òrgans o la incineració. És el dret, en definitiva, que assisteix a tota persona a una vida i a una morta dignes i de qualitat.
|
|
|
Març de 2005 - La Vanguardia |
|
|
|
|
El segon, en el plànol legal, és si es pot legislar, com va fer el Congrés,
sobre un cas concret per a intentar invertir el sentit d'una sentència i
vulnerar el principi de la separació de poders i la independència del poder
judicial. Més enllà de la diferent vara de medir que en el plànol moral han
aplicat els republicans i la dreta religiosa nord-americana amb aquesta defensa
a ultrança de la vida en contrast amb la seva acceptació de la pena de mort, la
tercera qüestió que es planteja desborda les fronteres d'EE.UU. i té un valor
universal: es pot perllongar artificialment la vida d'una persona a costa de
sacrificar el seu dret a una existència digna?