| |
No són immigrants com n'hi ha tants. No busquen feina desesperadament ni tampoc
fugen de països amb economies i democràcies enfonsades perseguint la
supervivència. Busquen "un estil de vida millor, més tranquil", que
inclou el relax campestre, alguns luxes i una certa bohèmia. Provenen del Regne
Unit i ja constitueixen el col.lectiu d'immigrants més nombrós dels empadronats
a la zona del Baix Ebre que integra els municipis del Perelló, Rasquera,
Benifallet, Xerta i Aldover.
 Benestar
Al Perelló, un 32,1% de la població
estrangera és anglesa. Susan Roberts, periodista, i el seu marit, Kevin,
enginyer, van arribar a aquesta població l'octubre passat. "Al nostre país
treballàvem moltes hores i no hi havia manera d'aconseguir un benestar més
elevat", explica Susan. Van decidir tornar a la costa de l'Ebre, on havien
passat unes vacances, però aquesta vegada per començar una nova vida.
"Aquesta és una zona molt bonica, no s'assembla a Benidorm ni a altres litorals
turístics col.lapsats d'urbanitzacions", diu la periodista.
El preu dels terrenys, encara assequible comparat amb
altres punts del litoral mediterrani, resulta determinant per a aquests
europeus, que acostumen a adquirir finques a través d'agències immobiliàries
regentades pels mateixos anglesos. Les masies atrotinades estan sent
rehabilitades per acollir els nous veïns, que prefereixen viure entre oliveres
que en apartaments dins del nucli urbà. És el cas de Peter Adams, que després de
jubilar-se va agafar el cotxe, al costat de la seva dona, i no va parar fins a
trobar un lloc a Catalunya que complís les seves expectatives. Viu en una finca
des de fa quatre anys i amb prou feines entén el català, ni el castellà.
Juntament amb els jubilats, molt nombrosos, també
arriben extreballadors afectats per reconversions laborals que inverteixen les
indemnitzacions en alguna propietat rural. "Teòricament compren finques
agrícoles a bon preu i s'hi estableixen, i molts desenvolupen entre ells un
economia autàrquica, basada en l'intercanvi de productes i molt tancada",
assenyala Ferran Bel, president del Consell Comarcal del Baix Ebre, que també
cita les irregularitats urbanístiques que s'estan produint amb construccions no
sempre autoritzades. Aquest organisme intenta fomentar la integració dels nous
veïns, cosa que, segons Bel, és difícil perquè "no són gaire participatius" |
