| |
Tots expliquen la mateixa història. El relat de la mateixa por, la mateixa
indefensió, la mateixa perplexitat davant una guerra que, com deia ahir a Moscou
el ministre de Treball, Jesús Caldera, "ells no van provocar però van patir".
Són les històries de 543 nens -dels 32.037 que van sortir d'Espanya entre el
1936 i el 1939- que ahir, als seus més de 70 anys, el Govern de José Luis
Rodríguez Zapatero ha aconseguit canviar per sempre.
D'aquells nens de la guerra, 237 segueixen a
Rússia, cinc són a Geòrgia, 33 a Ucraïna, 63 a Xile, 127 a Mèxic i 78 a
Veneçuela. A partir del mes de març vinent, passaran de viure amb una mitjana de
144 euros al mes, a percebre 500 euros mensuals, 6.090 euros a l'any. A més a
més, tindran assistència sanitària.
Olvido, que va sortir de Mieres el 1937 amb les seves
dues germanes, Argentina i Aurora, i que a vegades no recorda com es diu alguna
paraula en castellà, anuncia que ara es dedicarà "a viure". No és una
frase buida en un país on la pensió mitjana ronda els 45 euros mensuals i on hi
ha parlamentaris de la Duma en vaga de fam per demanar la dimissió del ministre
de Treball perquè ha augmentat l'edat de jubilació i ha substituït certes
prestacions per insuficients pagaments en metàl·lic.
Arrels a Rússia
Juanita Martínez és de les poques catalanes que van
sortir d'Espanya el 1938. Ella diu que estalviarà. Als 10 anys treballava fent
encàrrecs per a un general d'aviació republicà que també es va exiliar a Rússia
amb la seva dona.
María Pacita, infermera, i Edelmira, metge, com molts
altres, van viure uns quants anys a Cuba, enviades pel règim soviètic per cobrir
les carències de l'illa. Tots han viatjat alguna vegada a Espanya, quan les
dictadures de Franco i Khrusxov ho van permetre. Però cap s'hi va voler quedar
definitivament. A Moscou hi tenen els seus fills, els seus records de misèria,
fred, fam, totalitarismes i guerres (més de 200 van morir en la segona guerra
mundial), però se senten espanyols.
Caldera, durant la visita que va fer a la Casa de
España va reconèixer que se sentia vivament impressionat. Els aplaudiments més
forts que va rebre el ministre es van produir quan va dir allò que ja són
"espanyols de ple de dret"; i també va rebre una altra ovació quan va
comunicar que el Govern s'encarregarà de pagar l'ascensor del centre. |
