| |
"¡Que Putin faci el que li doni la gana amb aquests diners! ¡No vull almoines!",
afirma indignada Raisa Petrova, pensionista de 62 anys, de la ciutat de Vladimir,
a 180 quilòmetres de Moscou.
El seu únic fill, un oficial de l'Exèrcit rus, va morir en el transcurs de
l'assalt de les tropes russes a la capital txetxena, Grozni, el 1999. Com a mare
d'un militar mort en acció, Petrova havia disfrutat fins al moment de diversos
beneficis socials, que incloïen viatjar de franc en el transport municipal,
medicaments gratuïts, així com tres viatges d'anada i tornada cada dos anys a
qualsevol lloc de Rússia.
 Compensació de 4 euros
Des de l'1 de gener passat, tots aquests favors
de l'Estat han estat substituïts per una irrisòria suma de 150 rubles
(l'equivalent a quatre euros) al mes, en el marc d'un programa, ideat pel
Kremlin, que elimina els beneficis socials --a jubilats, entre d'altres--
heretats de l'època soviètica i els substitueix per compensacions en metàl.lic.
Juntament amb molts dels 35 milions de ciutadans
afectats per l'eliminació dels beneficis socials -com per exemple el transport
públic gratuït i descomptes en els pagaments dels serveis comunals-, Petrova ha
decidit tornar al president rus, Vladímir Putin, amb un gir postal, els 150
rubles que va rebre al gener, per protestar contra aquesta humiliant reforma.
El canvi del sistema afecta fins 14 milions de persones
que han rebut subsidis federals, però els governs locals poden optar per seguir
finançant els privilegis per a 21 milions de persones més que depenen dels seus
pressupostos. Això ha provocat grans divisions entre veïns d'un costat i l'altre
de les fronteres administratives.
A Vladímir, centenars de pensionistes es van congregar
la setmana passada als voltants de la històrica Porta d'Or, que data del segle
XII. Van tallar el trànsit i van exigir que es reconsideri una reforma que
titllen de "saquejadora".
Detenció de manifestants
Els manifestants portaven pancartes en què es llegia:
Putin, ets un lladre! Torna els nostre diners! Els congregats, liderats
pel Partit Comunista, també portaven banderes vermelles i retrats de Vladímir
Lenin. La policia local, però, de seguida va detenir tots aquells que intentaven
donar un to polític a la manifestació. Fins i tot un parell d'activistes del
partit opositor Rodina (Pàtria), que es dedicaven a recollir firmes a favor de
l'abolició de la llei que ha eliminat els beneficis socials, van acabar a la
comissaria.
"El Govern vol resoldre els seus problemes econòmics
a costa nostra. Rebem en metàl·lic molt menys del que ens corresponia abans, i
fins i tot aquests diners ens arriben amb retard", afirma Serafim Lebedev,
de 77 anys, antic professor de la Universitat.
"Haurien de deixar la gent viure i morir amb
dignitat", subratlla Vera Ivanovna, una de les jubilades que va participar
en la protesta. "La pensió és massa petita i ara s'ho estan emportant tot.
Ens han estafat", clama la pensionista.
La diferència és notable. Els pagaments que reben són
escassos i no arriben a compensar els privilegis perduts, suport principal de la
jubilació des del temps del comunisme. "Quan tenia aquests beneficis, podia
viatjar cada any a Novossibirsk a Sibèria, on viu la meva germana gran. Amb els
diners que m'arriben ara no m'ho podré permetre", explica Petrova.
Des de l'entrada en vigor de l'abolició dels beneficis
socials, milers de persones s'han manifestat per tot Rússia per protestar. Els
comunistes i el partit nacionalista Rodina van encapçalar aquests actes de
protesta. Els participants duien pancartes amb lemes que no només criticaven la
reforma, sinó que al mateix temps demanaven la dimissió de Putin i del Govern.
La televisió estatal russa -la principal font d'informació per a la majoria de
la població- ha reduït al mínim la cobertura d'aquestes protestes populars.
Caiguda de la popularitat
La reforma ja ha fet efecte en la popularitat del
president rus, que va caure del 81% a principis del 2004 al 65% el gener del
2005, segons un estudi del Centre Analític rus de Iuri Levada.
Putin ha dominat l'escena política des que es va
convertir en president el 2000, i les protestes públiques contra ell són una
cosa excepcional. Les manifestacions contra el reemplaçament dels beneficis van
comportar que el president amonestés públicament membres del Govern sobre la
manera com s'havia portat a terme aquesta reforma. |
