|
Les persones grans: salut i dependència |
|
|
A FATEC, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, ens preocupa i molt el mateix assumpte i estem treballant intensament al respecte. Es per això que ens sembla convenient fer alguns comentaris i donar algunes idees sobre el tema. Certament a cada dia que passa, l’esperança de vida augmenta i en conseqüència el nombre de persones grans vives. Cal dir, però, que la majoria d’aquests anys es passen en bona salut, de forma activa i dinàmica i sense que els grans ens considerem ni vells ni acabats. Ens queda força temps per gaudir de la jubilació, per fer el que no hem pogut fer durant la vida laboral i per veure créixer néts i besnéts, feliçment. I això es un avenç positiu de la nostra societat i permet al ciutadà, jove o madur, veure amb tranquilitat el pas dels anys i esperar amb joia un temps a avenir grat, llarg i il·lusionant. Naturalment que els grans gastem molt en sanitat, com els infants en pediatria, els joves en ensenyament, els militars en armament, etc, etc. No és realista donar la imatge de que son una càrrega per la societat, onerosa i d’alguna forma sobrera. Els joves i els madurs que tal cosa pensin, no per això deixaran de desitjar fer-se grans i viure molt. Cal aclarir que el cost de viure més anys té dos components. D’una banda l'estrictament sanitari i de farmàcia, que es atès per el Servei de Salut, de forma universal i gratuïta per a tots els ciutadans i del que en fan més us, lògicament, les persones grans, que bé que han cotitzat els corresponents impostos al llarg de la seva vida. Però l’altre component es d'atenció a la dependència. És a dir, la cura de tota persona que ja no es pot valdrà, total o parcialment, per si mateixa. I no cal ser gran per ser dependent. Es pot néixer, o ser-ho per accident o malaltia degenerativa a qualsevol edat. I quan s’arriba a tenir molts anys, gairebé segur que s’entrarà en dependència. Però aquesta atenció no està coberta i la paguen els dependents de la seva butxaca. I aquesta es la quarta pota de l'estat del benestar que es necessari resoldre. Per això a FATEC demandem una Llei específica que creï el Servei Estatal d’Atenció a la Dependència, de manera que, de forma universal i gratuïta, llevat el lògic condicionament en funció dels ingressos personals, cobreixi als dependents, tant en la forma residencial, com en centres de dia o en servei d’atenció domiciliaria, aspecte que fins avui, atenen les dones de la família el que, en un immediat futur, ja no podran fer donat que necessitaran treballar. Efectivament, serà necessari decidir el finançament d’aquest Servei. Per això des de FATEC demandem un debat social intens i seriós, per tal de que els ciutadans coneixem bé el tema, el debatem i decidim si el volem, si ha de ser definit com una assegurança obligatòria de futur, si té que ser universal i gratuït i si cal que ens impliquen d’alguna manera, en el seu finançament. I cal fer-ho, per que podria donar-se que, per no parlar de finançament als ciutadans, tema que als polítics no els agrada plantejar, donéssim llum a una Llei de Dependència defectuosa i insuficient, que limitaria per molts anys la consecució d’un Servei eficaç i realista. I que, una vegada més, deixaria despenjada a la classe mitja. Arribar a ser gran és un avenç. Tots volem ser-ho. Així que no diem que som una càrrega, perquè tots volem arribar a ser aquesta càrrega. Mario Cugat i Leseurs
|
|
|
FATEC |
|
|
|
|
