Un centenar d'estudiants comparteixen pis amb avis de Barcelona

      

• Un centenar d'universitaris viuen gratis en pisos d'avis a Barcelona a canvi de passar la nit a domicili
• Estudiants i gent gran expliquen les seves experiències

Carlos Fernando Alonso, mexicà de 31 anys, és a Barcelona des del mes de setembre del 2003. Com altres estudiants ha viscut en residències, ha llogat habitacions... Però la dificultat de concentrar-se "a causa del soroll" va fer que s'apuntés a Viure i conviure, un projecte de Caixa Catalunya al qual ja s'han acollit més de 100 joves a Barcelona. El programa proposa que avis que estan sols comparteixin la seva vivenda amb joves universitaris. Una de les condicions que es posen és que els nois siguin a casa a les deu de la nit sis dies a la setmana.
Alonso, alumne de doctorat d'Administració d'Empreses, s'a- justa a la perfecció al perfil d'estudiant seriós i amant de la vida tranquil.la que busca el projecte. No li suposa cap problema l'horari, ni compartir pis, al carrer de Mallorca, amb Francisca Jalencas, una dona de gairebé 90 anys. "He vingut a estudiar, i el que volia quan em vaig apuntar a aquesta iniciativa era tenir silenci", diu.
La parella, que es va formar al març, defineix la convivència com a cordial. Els problemes van sorgir el primer mes, sobretot per falta de confiança. "Carlos demanava permís per tot. Vaig acabar cansant-me'n i li vaig dir que no em preguntés res més. Ara aquí és a casa seva", subratlla Jalencas, per a qui Alonso ha estat la solució per continuar vivint a casa. "Vaig caure i els meus fills, que viuen fora de Barcelona, no volien de cap manera que estigués sola".
La convivència sol ser d'un curs acadèmic i no obliga ningú a fer feines de l'altre. El que busca el programa és que es facin companyia. Els avis s'hi solen apuntar perquè tenen por d'estar sols a la nit i els estudiants perquè anhelen trobar un sostre sense pagar res. Per assegurar que la parella podrà compartir pis s'estudia cada cas amb psicòlegs i assistents socials.
Jalencas i Alonso fan més vida en comú els caps de setmana. "Anem a missa els dissabtes, acabem de comprar un DVD i veiem documentals, però sobretot parlem", diu la dona, encantada amb la presència d'Alonso. "Renta els plats, m'acompanya al metge, va a comprar".
La vida en comú ha donat lloc a alguna anècdota. Jalencas segueix sent "una bona amiga" de l'exnòvia del noi, a qui ell va deixar fa uns quants mesos. El que és curiós és que va ser la dona qui va aconsellar a Alonso que trenqués. "Em va confessar que no n'estava enamorat i li vaig dir que valia més que ho deixés córrer", diu l'àvia.
Alonso passarà el Nadal amb la família de Jalencas, però no sempre les parelles funcionen igual de bé. Aquest és el cas de la primera experiència de Rosa Huguet, de 85 anys, veïna del carrer de Fontflorida, que l'any passat no va quedar satisfeta d'una noia de Reus. "Era molt jove i poc sociable. De vegades ni saludava", recorda.
Però la necessitat de tenir companyia va fer que Huguet decidís tornar a provar sort. "Tenia un comerç, estic acostumada a tractar amb gent i no em veig sola". El primer que va fer quan va conèixer Flor Abraham, alumna de 24 anys de medicina tradicional xinesa, va ser preguntar-li si somreia. La resposta va ser afirmativa, i de moment, al cap de dos mesos de convivència, Huguet no en té queixa.

Fer els ulls grossos
A totes dues els encanta el cine, i a l'ajuda que la noia presta a casa --sobretot comprar i estendre roba-- Huguet hi respon fent els ulls grossos de tant en tant. Somrient, recorda el dia que la va trobar dinant amb el nòvio. Les normes prohibeixen aquest tipus de visites, però Huguet pensa "que no s'ha de ser tan estricte".
La noia, que va passar "uns primers dies una mica estranys", diu que l'horari no és un problema, "perquè entre setmana em llevo d'hora". Abraham es va decidir a provar aquesta iniciativa "per qüestions econòmiques i perquè estava una mica farta de viure amb estudiants. Són caòtics i a penes netegen", opina aquesta argentina establerta a Màlaga.
La iniciativa ha tingut tant èxit que es portarà al cine. La pel.lícula, dirigida per Emilie Deleuze, es rodarà a França el 2006.

El Periódico de Catalunya