| |
Tres de cada quatre persones que estan
pendents d'una plaça geriàtrica es concentren a Barcelona i la seva àrea
d'influència.
El 40% de sol·licituds són denegades, i les acceptades triguen entre vuit
i deu mesos a fer-se efectives
Més de 1.700 avis estan en llista d'espera per poder ingressar en una
residència pública. Això vol dir que el departament de Benestar i Família, per
mitjà dels tècnics de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS),
han analitzat el cas concret d'aquestes persones, l'han avaluat i consideren que
per la seva situació, tant d'estat de salut com d'entorn familiar, tenen dret a
una plaça residencial, però per ara no tenen cap lloc assignat.
El director general de l'ICASS, Martí Masferrer, assegura que totes aquestes
persones tindran plaça en una residència pública, tot i que reconeix que el
temps mitjà d'espera que passa entre el moment de fer la sol·licitud inicial
fins a l'assignació final està entre vuit i deu mesos. Afegeix, però, que en els
casos que es consideren "d'urgència social" l'ingrés és immediat ja sigui en un
centre propi, un que gestiona un ens local o una residència col·laboradora.
La llista d'espera és molt desigual en el territori, perquè mentre que a
Barcelona hi ha 1.374 avis pendents d'una plaça residencial, a les Terres de
l'Ebre n'hi ha 24. A les comarques barcelonines s'hi acumula el gran gruix: de
fet, tres de cada quatre persones que estan pendents de poder ser ateses en
centres geriàtrics són de la Ciutat Comtal i la seva àrea d'influència.
I és amb aquest argument -trencar l'actual desequilibri territorial- que, abans
d'avançar en la creació de noves places residencials, Benestar i Família ha
cregut prioritari analitzar la situació per després treballar a sobre d'un mapa
en què s'hagin clarificat les necessitats més urgents per comarques.
Problemes a Tarragona
Tarragona és la segona zona amb més dèficit (186 avis en espera), seguida de
Girona (128) i de Lleida (39).
Al llarg del 2004, més de 8.000 persones han presentat la sol·licitud per
ingressar en una residència pública, però finalment han estat 6.143 les que ho
han fet. D'aquestes, 4.399 eren de Barcelona. Segons dades de Benestar i
Família, quatre de cada deu peticions es desestimen perquè són denegades després
de fer-ne la valoració i comprovar que no compleixen els requisits exigits. En
l'anàlisi s'avalua la dependència física, econòmica i social del peticionari.
El sistema públic residencial per a gent gran a Catalunya ofereix en aquests
moments un total de 13.740 places, 4.134 de les quals pertanyen directament a
l'ICASS, 727 estan en règim de concert amb el sector privat i 8.879 pertanyen a
entitats col·laboradores. A més, hi ha 1.889 places residencials que gestionen
els ajuntaments i 5.208 que són sociosanitàries i que depenen del departament de
Salut del govern català, tot i que en una petita part estan finançades per
Benestar i Família.
A banda de la llista dels 1.751 avis que estan a l'espera que l'administració
els atorgui una plaça, n'hi ha 636 més que encara no han ingressat perquè han
triat un centre concret. Masferrer subratlla que aquests no es consideren en
llista d'espera perquè ja se'ls ha ofert una opció que no han volgut perquè
s'estimen més seguir esperant el temps que calgui per accedir a un centre
concret. La raó més habitual en aquests casos és que es tria una residència que
estigui a prop del domicili dels familiars.
Benestar i Família treballa amb l'objectiu de crear cada any entre 1.500 i 2.000
places residencials. La partida més gran del pressupost del departament per a
l'any que ve es destina a polítiques per a la gent gran: bona part dels 304,7
milions d'euros s'invertiran en la creació de 1.700 noves places en centres
d'assistència per a avis, entre residències, centres de dia i habitatges
tutelats, i al manteniment de les actuals.
|
