Les expressions Gent Gran i Tercera Edat

    

 

    Des de fa anys l'expressió "persona gran" ha canviat radicalment de sentit, i encara més l'expressió "tercera edat". Dos fets ajuden a entendre-ho: d'una banda, l'esperança de vida ha augmentat enormement; de l'altra, l'edat de jubilació pot arribar molt abans dels 65 anys. Avui, tenir-ne 65 o estar jubilat ja no significa ser vell. Llavors comença una etapa que encara pot ser llarga i molt ben aprofitada. A 70 i 80 anys es poden tenir molts projectes i expectatives; encara es poden fer molts plans. Ser gran ja no és només qüestió d'edat, sinó de mentalitat, de manera de viure el present i d'entendre el futur. No és estrany, doncs, que apareguin associacions de persones grans, o que les aules sènior, els ateneus i els casals tinguin un èxit creixent.
Sovint penso que, si la gent gran s'unís i reclamés la satisfacció dels seus drets amb la mateixa força amb què ho fan altres col·lectius, la seva presència en la vida pública seria enorme i cap partit, cap govern ni cap líder social no ho podrien ignorar. Algun dia això passarà, i jo me n'alegraré moltíssim. De moment, però, no és així. S'ha millorat la consideració de la gent gran, però se'ls té massa poc en compte.
    Ara mateix tinc a la mà unes dades molt significatives que m'han passat uns bons amics, membres del Consell Consultiu de la Gent Gran, de la comarca de la Selva. Han fet un estudi de l'edat dels regidors de 26 municipis de la seva comarca. El resultat ens diu que, en una població global de 131.730 persones i que té 282 regidors, només n'hi ha 13 -és a dir, encara no un 5%- que tenen més de 65 anys, tot i que són 20.226 els ciutadans de la comarca que tenen aquesta edat, és a dir més del 15% de la població. Els ciutadans, doncs, de 65 anys, o més, estan molt infrarepresentats en els ajuntaments de la Selva. I segur que si l'estudi es fes en altres comarques, els resultats serien semblants.
    La xifra de persones grans anirà creixent en els propers anys. No crec que ho faci al mateix ritme la seva presència en els ajuntaments. Es tracta d'una marginació injusta i estúpida, perquè és absolutament contrària als interessos dels nostres pobles i ciutats. Francament, no entenc per què no aprofitem més l'experiència, la dedicació i l'entusiasme dels majors de 65 anys. El dia que ho fem de debò, ens quedarem parats. Que sigui aviat.
 

J.M. Terricabras / AVUI