| |
Tot i que la meitat de les
persones de més de 65 anys que viuen a Catalunya manifesten que el seu estat de
salut és bo, n'hi ha una altra part important, el 21,2% del total -prop de
230.000 persones-, que presenten algun grau de dependència, és a dir, que no
poden fer de manera autònoma una o més activitats quotidianes, com ara anar a
comprar, cuinar, rentar-se, agafar un transport públic, etc. D'altra banda, el
suport que reben aquestes persones i els seus familiars, ja sigui a través
d'ajut a domicili o de serveis residencials, és encara lluny de cobrir les
necessitats reals, segons va reconèixer ahir la consellera de Benestar i
Família, Anna Simó. Un exemple: l'atenció domiciliària pública d'orientació
estrictament social -sense incloure l'assistència sanitària a domicili- només
arriba a l'1,5% de la gent gran -poc més de 17.000 persones.
"Queda un camí molt llarg per fer", va admetre Simó durant l'acte de presentació
de l'Anuari de l'envelliment a Catalunya 2004, un informe sobre la
situació actual de la gent gran elaborat per la Fundació Institut Català de
l'Envelliment (FICE) a partir de la recopilació de dades procedents de diverses
fonts que fins ara no s'havien analitzat de forma conjunta. A banda de la
insuficiència de recursos assistencials, la consellera també va destacar que hi
ha un "desequilibri territorial important" quant a la distribució i accés als
serveis. Simó va destacar l'existència de dos "punts foscos" al país: Barcelona
i les Terres de l'Ebre.
Cobertura de residències
El desequilibri és evident quan es comparen diverses
dades. La cobertura mitjana de residències -públiques i privades- per a gent
gran a Catalunya és de 3,8 places per cada cent persones de més de 65 anys. Però
a les Terres de l'Ebre es redueix a un 1,5%. El mateix passa amb els centres de
dia: la cobertura mitjana és de 0,83 places per cada cent persones grans i a les
Terres de l'Ebre és de 0,41%. Simó va afegir, a més, que en aquestes comarques
hi ha un problema addicional: la "manca de transport adaptat" que "impedeix fer
un ús al cent per cent dels centres de dia".
Catalunya disposa de 44.000 places residencials per a gent gran, però l'estudi
presentat ahir es fa ressò que només una part de la cobertura (1,2%) és de
caràcter públic, mentre que la majoria (2,6%) és d'accés privat. Pel que fa als
serveis d'atenció domiciliària, Anna Simó va recordar que el govern té
l'objectiu d'arribar a oferir una cobertura del 4% l'any 2007, prioritzant la
prestació de serveis per sobre dels ajuts econòmics -una de les apostes fortes
de l'anterior govern-. Actualment, el 70% de les persones grans són ateses per
la família.
El director de la FICE, Antoni Salvà, va matisar que els serveis a domicili
s'han de concentrar en aquelles persones que presenten un grau més alt de
dependència. Segons Salvà, entre les 230.000 persones dependents "n'hi ha de
molts graus diferents i moltes no necessiten suport". Al seu parer "s'hauria de
buscar quines presenten més dificultats" per concentrar-hi els esforços.
L'anuari de la FICE també fa un repàs d'altres dades demogràfiques i
sociosanitàries d'interès. Segons l'informe, el 17,2% de la població total de
Catalunya té més de 65 anys -1,15 milions de persones, la xifra més elevada de
tot l'Estat-. Aquest col·lectiu ha crescut un 28% en els últims deu anys i viu
majoritàriament (el 60%) a la ciutat de Barcelona o en municipis de menys de
20.000 habitants. L'esperança de vida (EV) actual als 65 anys és de 21 anys per
a les dones i de 17 per als homes, tot i que l'EV lliure de dependència baixa
fins als 14,2 i 13,6 anys respectivament.
220.000 persones de més de 65 anys (el 20,4%) viuen soles, una circumstància que
és força més habitual en les dones i als municipis de menys de 20.000 habitants.
De fet, hi ha pobles en què el 66% de la gent gran viu sola. D'altra banda, la
meitat de les persones grans viuen en pisos o cases on es veuen obligats a pujar
i baixar escales.
|
