|
És vell qui ha perdut l’autonomia |
|||||||||||||||||||||||
|
Al segle XXI tenim moltes més probabilitats d’envellir bé, fet que no garanteix que ho fem millor. Una condició imprescindible per fer-ho es preservar l’autonomia, el que defineix que una persona sigui vella o simplement gran d’edat. Aquesta és la tesi que va defensar ahir el filòsof Josep Maria Terricabras en la ponència inaugural del primer Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya. Per Terricabras, “és vell qui ha perdut l’autonomia, ja sigui per qüestions de salut física i psíquica o per condicions econòmiques. En conseqüència, el filòsof va recomanar que la societat resolgui els elements que, com la precarietat econòmica, porten a la falta d’autonomia. Terricabras va recordar als ancians que omplien la Farga de l’Hospitalet que el concepte de gent gran ha canviat en els últims anys – “ja ningú parla de la tercera edat -, i que la frontera no la delimita la jubilació. El filòsof va recordar també que ha augmentat l’esperança de vida: “Avui, quan s’arriba als 65 anys encara en queden 20 de vida.” Amb aquestes perspectives, Terricabras va animar la gent gran a “pensar que tenen futur, perquè en tenen, i que tinguin en compte que avui hi ajuda més l’experiència que la inexperiència. En aquest sentit, va advocar per aprofitar i gaudir del que tenen les persones grans, corn ara la soledat, un element que, segons el filòsof, no hi ha raó per pensar que és negatiu, i s’ha d’aprendre a saber portar des de petit. El filòsof va recordar també la importància de reivindicar els drets per a una generació “que ve d’un règim en què només teníem deures. Els drets van sempre associats als deures, “i sempre hi ha algú amb el deure de satisfer aquest dret, com el dret a l’assistència.
|
|||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||
