Polítiques per una nova realitat social

    Amb l'objectiu d'analitzar i debatre les polítiques socials que han d’executar les Administracions Públiques davant les transformacions sociodemogràfiques, culturals i econòmiques que travessen les societats occidentals, es va celebrar a València, els dies 29, 30 i 31 de gener de 2004, un simposi organitzat per l’IMSERSO i la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, que va suposar una excel·lent oportunitat per a fer una reflexió sobre el futur.

    Els experts en política social reunits en aquest fòrum de trobada van assenyalar la necessitat de modernitzar i reforçar amb nous plantejaments el sistema de cohesió social europeu. També es va posar en evidència la creixent desigualtat social i la necessitat d'analitzar amb deteniment els problemes emergents amb el propòsit de crear noves oportunitats de futur. Aquest Simposi, organitzat pel IMSERSO i la Generalitat valenciana, va tenir com a finalitat ser un punt de reflexió i debat sobre les noves realitats socials (cohesió social, immigració, envelliment, integració social, dependència...), així com possibilitar una anàlisi dels reptes que tenen plantejades les polítiques públiques per a donar resposta a aquestes noves necessitats; la reflexió entorn del model de l'Estat del Benestar, la seva sostenibilitat i futur.

    Un dels eixos de les jornades va girar entorn de les grans àrees en les que porta a terme l’IMSERSO les seves actuacions: emigrants, persones grans i persones amb discapacitat. Un segon eix va incidir en el marc estructural i sociopolític que determina les manifestacions, i en certa manera les pròpies causes, dels riscos socials que afecten als col·lectius de població referits. Formen part d'aquest segon eix, segons el catedràtic Manuel García Ferrando, “l'avanç del procés globalitzador, la integració europea, el desenvolupament de la societat civil i de la solidaritat social, i la necessària i cada vegada més complexa coordinació de les polítiques socials que desenvolupen les diferents Administracions Públiques, des del nivell europeu al nivell local o municipal, passant per l'autonòmic i el nacional o central”.

    El director general de l’IMSERSO, Antonio Lis, acompanyat de la “consellera” de Benestar Social de la Generalitat Valenciana , Alicia de Miguel, i el delegat de Cultura de la Diputació de València, Vicente Ferrer, foren els encarregats d'inaugurar el simposi internacional: “Les Polítiques Socials davant els Reptes de la Nova Societat”. Una trobada que va girar al voltant de quatre temes generals: la cohesió social i les xarxes de cooperació, el futur de l'envelliment i l'atenció de la dependència, els moviments migratoris i la convivència intercultural i el protagonisme del tercer sector i de les organitzacions solidàries.

    La constatació de l'augment de la desigualtat social entre països dintre d'una mateixa societat, i la necessitat de convertir les problemàtiques emergents (envelliment de la població, descens de la natalitat en societats avançades, immigració...) en oportunitats de futur, van ser les idees centrals destacades en la primera sessió de treball, que es va desenvolupar al voltant de les intervencions del professor Juan Díez Nicolás, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, i Gosta Esping-Andersen, degà de l'Escola de Ciències del Treball de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Per al professor Díez Nicolás, l'envelliment de les societats avançades és un repte però no un problema, i radica fonamentalment en la necessitat d'adaptar l'edat de jubilació. En la seva opinió, cal encaminar-se cap a una jubilació voluntària que ha d'estar recolzada, alhora, amb mesures intel·ligents que adaptin els treballs i ocupacions a les noves realitats socials (major longevitat, nous treballs adaptats a persones grans, desenvolupament del sector serveis, etc.).

    Per la seva banda, el professor Gosta Esping-Andersen va centrar la seva exposició en l'educació infantil, la baixa fecunditat de les societats avançades i la necessitat de fomentar l'ocupació femenina. Per a Esping-Andersen, cal anar cap a un model que permeti a les dones treballar, alhora que tenir cura dels seus fills. En aquesta línia, Esping-Andersen va assenyalar que en les societats avançades existeix una “vaga de fecunditat, doncs a les famílies els agradaria tenir més fills dels que tenen, i si no es tenen és perquè alguna cosa no funciona bé en el sistema”. En aquest context, va apuntar que han de realitzar-se grans esforços per part de les Administracions Públiques per a invertir més en educació infantil, ja que és durant els primers sis anys de la vida del nen on es desenvolupen les seves principals capacitats cognitives, les quals els seran fonamentals en la Societat del Coneixement. Va destacar a més la necessitat de potenciar l'existència d'escoles primàries de qualitat, doncs la millor forma de plantar cara als reptes de la societat del futur és invertir en nens. Sobre els desequilibris socials, va exposar que el model actual genera “illes d'excel·lència en un mar d'ignorància”, la conseqüència de la qual és l'augment de desigualtats socials, ja no només entre països pobres i rics, sinó també dintre de la mateixa societat, i precisament l'educació constitueix una eina de primer nivell per a pal·liar aquest problema.

    Christoph Linzbach, director del Departament Internacional del Ministeri per a la Família, Gent Gran, Dona i Joventut d'Alemanya, va aportar la seva visió entorn de la situació actual i tendències de futur dels serveis socials a Europa. Els moviments migratoris, els processos interculturals i el respecte a la diversitat van ser els referents debatuts en la intervenció de Núria Gispert, presidenta de Càritas Espanyola; Manuel Pérez, director general per a Estrangeria i l'Emigració; Bernd Marín, director del Centre Europeu d'Investigació de la Política Social de Viena; Antonio Esquerre, catedràtic de la Universitat de La Corunya, i Ernesto Vidal, catedràtic de la Universitat de València.

    En relació amb envelliment, es va ressaltar que no ha de considerar-se com una amenaça, sinó com un assoliment, ja que mai abans l'ésser humà havia viscut tants anys. A més, s'han trencat tòpics respecte a l'envelliment europeu a l'assenyalar-se que a Xina i Índia es concentren les dues terceres parts de la població major de seixanta anys del món.

    Els experts consideren que Europa ha de plantejar-se sense demora la flexibilitat de l'edat de jubilació i adequar els sistemes de seguretat social amb les reformes que siguin necessàries perquè puguin ser més operatius, ampliant les fonts de finançament de la jubilació (públiques i privades), així com millorant la seva gestió econòmica, sense oblidar, a més, el manteniment del sistema d'educació per a gent gran. En l'actualitat, segons Dalmer Hoskins, secretari general de l'Associació Internacional de la Seguretat Social (ISSA), els sistemes de política social dels diferents països europeus estan, fragmentats (és a dir, no existeix una coordinació i integració efectiva i real entre el mercat de treball, el sistema sanitari, el sistema de pensions...), pel que cal evolucionar cap a sistemes integrats que compatibilitzin la seguretat de les pensions amb el treball parcial adequat i adaptat, a més, a les persones amb més de seixanta anys, el que afavorirà també la integració de les persones grans i evitarà el seu aïllament social. En la taula rodona sobre el futur de l'envelliment, presidida per Aurelio Fernández, coordinador per a Assumptes Internacionals de l’IMSERSO, es va incidir especialment a assenyalar que cap generació pot valer-se per si mateixa i que la contribució de la gent gran és necessària per a la societat, tant des del punt de vista social com econòmic.

    La cohesió social a Europa preocupa als experts, especialment perquè és el component bàsic i clau de les identitats socials europees. No obstant, la visió universalista de protecció social que es va establir a Europa, després de la II Guerra Mundial, després de 50 anys s'està afeblint (creixement de les desigualtats socials, gents sense llar, abandó escolar, exclusió social...). A més, segons va destacar Jerôme/ Vignon, director de Protecció Social i Integració de la Comissió Europea, els valors de les societats europees estan canviant respecte a la solidaritat, la justícia i la vida familiar; existeix menys tolerància i suport dels ciutadans als exclosos. Paral·lelament, s'imposa un creixent respecte dels drets humans, així com una conscienciació i participació més activa dels ciutadans en la vida social. Així doncs, els analistes assistents al simposi van assenyalar la necessitat de reforçar els moviments socials afavoridors de la cohesió social, per exemple: moviments per a aconseguir la paritat home/dona, de defensa de la protecció de nens i majors, acollida d'immigrants, etc. Es tracta, en opinió dels experts, de moviments molt diversificats però molt actius, a través dels quals pot reforçar-se l'esperit de l'Estat de Benestar.

Jesús Zamarro / MinusVal