Els asils ja no existeixen

• Els geriàtrics han canviat radicalment en els últims anys i disposen de més professionalitat i millors serveis hotelers
• La patronal afirma que cada cuidador té dues persones al seu càrrec


    L'asil per als avis d'èpoques passades ja no existeix. Avui hi ha geriàtrics privats que podrien competir amb els millors hotels, tot i que les seves tarifes també estiguin pels núvols. Les residències de terme mitjà, la majoria, han viscut una autèntica metamorfosi des que el 1987 es va aprovar la primera normativa que regulava el sector.

    El preu mitjà d'una residència privada depèn de l'estat físic del client i de la categoria del centre. L'ICASS paga entre 961 euros (160.000 pessetes) i 1.300 euros (216.000) per les places que concerta amb el sector privat. Aquests no són preus significatius per als particulars perquè estan a la baixa i s'han de revisar l'any que ve. Trobar una plaça per a una persona amb dependència mitjana per sota dels 1.200 euros no és fàcil. "Les tarifes no poden pujar més", diu Montserrat Llopis, gerent d'ACRA, patronal que reuneix el 70% dels geriàtrics privats.

    Com que les tarifes no poden augmentar, perquè les butxaques de les famílies no donen per a més, s'obren dubtes respecte al sector. "Una fórmula que ja han adoptat molts centres és la de compartir serveis", explica Montserrat Cervera, directora general de l'ICASS. "Petites residències comparteixen el metge, el psicòleg i fins i tot l'animador cultural. Això els permet reduir costos i oferir més serveis".
    Un dels exemples d'aquesta tendència és l'obligació dels 421 centres privats (n'hi ha uns 700 a Catalunya) amb places públiques concertades d'estar connectats a internet per poder informar al moment de qualsevol alta o baixa. "Algunes residències s'uneixen per compartir un sistema informàtic, cosa que abarateix costos", detalla Cervera.

    La portaveu de l'ACRA sosté que el nivell professional dels treballadors de residències és bo. "Tenim un ventall de professionals amplíssim: metges, animadors socioculturals, cuiners, psicòlegs i una ràtio de dues persones per cuidador". "A vegades passa que els residents, sobretot a la tarda, estan estressats de la quantitat d'activitats que se'ls proposen".
    Segur que aquest és el panorama d'un gran nombre de residències, però difícilment arriba a totes. Els sous d'un gran nombre d'aquests professionals no són gaire alts. La revisió de les condicions laborals al sector encara és una tasca pendent.
    "L'atenció a la vellesa necessita bons professionals, però també persones amb vocació", opina la consellera en funcions, Irene Rigau. Probablement aquesta dualitat es complirà el dia en què la feina d'auxiliar de geriatria tingui la consideració social que mereix.

El Periódico de Catalunya