| |
• La construcció de residències a Barcelona i els
convenis amb centres privats eviten demores
• Moltes famílies amb ingressos mitjans encara no tenen dret a accedir a una
plaça pública
Obtenir una plaça pública en una residència geriàtrica era
fins ara una qüestió de molta paciència. Fa només dos anys hi havia una llista
d'espera mitjana de sis mesos. Això s'ha acabat, asseguren fonts de Benestar
Social de la Generalitat. "En el conjunt de Catalunya ja no hi ha llista
d'espera, perquè ara hi ha places disponibles", assenyala la directora de
l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), Montserrat Cervera.
Només s'ha d'esperar si es vol "un centre concret pel qual la
família de la persona gran pugui tenir una especial preferència. Però mentre
s'aconsegueix aquesta plaça, l'interessat en té una altra de garantida en alguna
residència", afegeix la responsable de l'ICASS.
¿Què ha passat perquè un problema endèmic s'hagi pogut
resoldre? "S'han construït noves residències i s'han concertat moltes més places
públiques amb centres privats", explica la consellera en funcions, Irene Rigau.
Las xifres sembla que li donen la raó en aquest últim aspecte, perquè
l'Administració catalana gairebé ha duplicat el lloguer o concert de places
públiques --estan parcialment subvencionades per l'Administració-- en centres
privats: de 4.265 places que hi havia el 1999 s'ha passat a 8.345 places el
setembre del 2003.
L'evolució no és tan vistosa pel que fa a l'edificació de
residències de propietat pública, tenint en compte que al llarg dels últims
quatre anys únicament s'han creat 723 noves places.
|
| |
La Generalitat ha apostat fins ara
pel concert i la creació de noves places allà on n'hi havia més dèficit: a la
ciutat de Barcelona. En realitat, les llistes d'espera que aclaparaven les
famílies amb persones grans dependents, a qui no podien atendre amb suficient
eficàcia, estaven enquistades a la capital. Per desacords històrics entre la
Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, l'edificació de nous geriàtrics es va
mantenir paralitzada durant gairebé una dècada.
Però, després de la nova postura de les dues parts i,
sobretot, a causa de la insistent reclamació de moltes associacions ciutadanes,
la situació es comença a normalitzar. Barcelona, des del 2000, compta amb 10
nous geriàtrics i centres de dia públics dels quals cinc (a Vallbona, Sants, Nou
Barris, Barceloneta i Poble-sec) ja estan en funcionament, i la resta (Gràcia,
Porta, Sant Andreu, Poble Nou i Sants), actualment estan en obres.
|
| |
Les coses van molt millor, però el
panorama encara no és l'òptim. En aquests moments, les persones que tenen dret a
accedir a una plaça assistencial pública en la seva vellesa encara són una
minoria. "És cert que el sector de la població que podríem definir com a classe
mitjana encara no entra en les condicions que s'exigeixen per tenir aquest
dret", reconeix Irene Rigau.
El còmput per discernir qui té aquest dret i qui no és
complex, donades les variables econòmiques que es tenen en compte. Es ponderen
els ingressos, comptes bancaris i patrimoni de la persona gran dependent, del
seu cònjuge --si hi és-- i dels seus fills --no hi entren ni les nores ni els
gendres--, exceptuant la vivenda en què aquests resideixen.
D'aquestes entrades se'n dedueixen les despeses estables --hipoteques, lloguers,
impostos, escoles, despeses extres en cas que es tinguin fills discapacitats,
entre altres-- i si el balanç dóna una xifra superior als 1.000 euros mensuals
(166.000 pessetes), el dret a disposar d'una plaça pública s'esvaeix.
"De cara al futur s'ha de modificar aquesta barrera
econòmica, perquè més persones de la classe mitjana puguin accedir a aquest
dret", sosté Rigau. Aquesta mesura implicarà més demanda, cosa que podria tornar
a ressuscitar la llista d'espera. "L'oferta pública s'ha de seguir incrementant,
ja sigui amb places pròpies o concertades", afegeix la consellera en funcions.
El nou Govern de la Generalitat haurà d'aixecar a Barcelona
tres residències públiques més, que s'afegiran a les 10 esmentades anteriorment.
Estaran ubicades a les Corts (davant del camp del Barça), a l'esquerra de
l'Eixample (carrer de Viladomat) i als terrenys de l'antic Hospital Militar.
|
L'escull de Barcelona