| |
Obtenir una plaça pública en una residència
geriàtrica era fins ara una qüestió de molta paciència. Fa només dos anys hi
havia una llista d'espera mitjana de sis mesos. Això s'ha acabat, asseguren
fonts de Benestar Social de la Generalitat. "En el conjunt de Catalunya ja no
hi ha llista d'espera, perquè ara hi ha places disponibles", assenyala la
directora de l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials),
Montserrat Cervera.
Només s'ha d'esperar si es vol "un centre concret pel qual la família de la
persona gran pugui tenir una especial preferència. Però mentre s'aconsegueix
aquesta plaça, l'interessat en té una altra de garantida en alguna
residència", afegeix la responsable de l'ICASS.
¿Què ha passat perquè un problema endèmic s'hagi pogut resoldre? "S'han
construït noves residències i s'han concertat moltes més places públiques amb
centres privats", explica la consellera en funcions, Irene Rigau. Las xifres
sembla que li donen la raó en aquest últim aspecte, perquè l'Administració
catalana gairebé ha duplicat el lloguer o concert de places públiques --estan
parcialment subvencionades per l'Administració-- en centres privats: de 4.265
places que hi havia el 1999 s'ha passat a 8.345 places el setembre del 2003.
L'evolució no és tan vistosa pel que fa a l'edificació de residències de
propietat pública, tenint en compte que al llarg dels últims quatre anys
únicament s'han creat 723 noves places.
L'ESCULL DE BARCELONA
La Generalitat ha apostat fins ara pel concert i la creació
de noves places allà on n'hi havia més dèficit: a la ciutat de Barcelona. En
realitat, les llistes d'espera que aclaparaven les famílies amb persones grans
dependents, a qui no podien atendre amb suficient eficàcia, estaven
enquistades a la capital. Per desacords històrics entre la Generalitat i
l'Ajuntament de Barcelona, l'edificació de nous geriàtrics es va mantenir
paralitzada durant gairebé una dècada.
Però, després de la nova postura de les dues parts i, sobretot, a causa de la
insistent reclamació de moltes associacions ciutadanes, la situació es comença
a normalitzar. Barcelona, des del 2000, compta amb 10 nous geriàtrics i
centres de dia públics dels quals cinc (a Vallbona, Sants, Nou Barris,
Barceloneta i Poble-sec) ja estan en funcionament, i la resta (Gràcia, Porta,
Sant Andreu, Poble Nou i Sants), actualment estan en obres.
ELS REPTES PENDENTS
Les coses van molt millor, però el panorama encara no és
l'òptim. En aquests moments, les persones que tenen dret a accedir a una plaça
assistencial pública en la seva vellesa encara són una minoria. "És cert que
el sector de la població que podríem definir com a classe mitjana encara no
entra en les condicions que s'exigeixen per tenir aquest dret", reconeix Irene
Rigau.
El còmput per discernir qui té aquest dret i qui no és complex, donades les
variables econòmiques que es tenen en compte. Es ponderen els ingressos,
comptes bancaris i patrimoni de la persona gran dependent, del seu cònjuge --si
hi és-- i dels seus fills --no hi entren ni les nores ni els gendres--,
exceptuant la vivenda en què aquests resideixen.
D'aquestes entrades se'n dedueixen les despeses estables --hipoteques,
lloguers, impostos, escoles, despeses extres en cas que es tinguin fills
discapacitats, entre altres-- i si el balanç dóna una xifra superior als 1.000
euros mensuals (166.000 pessetes), el dret a disposar d'una plaça pública
s'esvaeix.
"De cara al futur s'ha de modificar aquesta barrera econòmica, perquè més
persones de la classe mitjana puguin accedir a aquest dret", sosté Rigau.
Aquesta mesura implicarà més demanda, cosa que podria tornar a ressuscitar la
llista d'espera. "L'oferta pública s'ha de seguir incrementant, ja sigui amb
places pròpies o concertades", afegeix la consellera en funcions.
El nou Govern de la Generalitat haurà d'aixecar a Barcelona tres residències
públiques més, que s'afegiran a les 10 esmentades anteriorment. Estaran
ubicades a les Corts (davant del camp del Barça), a l'esquerra de l'Eixample
(carrer de Viladomat) i als terrenys de l'antic Hospital Militar.
DRET NO RECONEGUT
El que quedarà pendent és el reconeixement universal del
dret a disposar d'una plaça pública en un geriàtric, en el supòsit que
s'arribi a una situació de dependència.
|
