UN DE CADA CINC JUBILATS PATEIX ALTERACIONS DE L'ESTAT D'ÀNIM

      

'Tota la vida esperant arribar als 65 anys per això!' És el que pensa un 20 % dels jubilats espanyols decebuts pel que els espera en aquella edat que els prometia llibertat i temps per fer el que sempre havien somiat. La realitat és una altra: a un de cada cinc els altera notablement l'estat d'ànim i, entre aquests, a la cinquena part els costa una depressió.

'La jubilació hauria de viure's com un premi. Ofereix la possibilitat d'il·lusionar-se amb noves metes i dóna més temps per a un mateix', explica el psicòleg de l'Institut Superior d'Ensenyament Psicològic (ISEP) a Castelló de la Plana, Ferran Martínez, qui matisa: 'en canvi, molts observen aquest pas com una pèrdua personal', majoritàriament professionals liberals que s'han realitzat gràcies al seu treball, que en moltes ocasions els atorgava un prestigi i unes relacions socials que ja no hi ha. A tot això se suma la pèrdua progressiva de salut.

Aïllats | El 20 % dels jubilats pateix disfòria substancial: 'baix estat d'ànim i decaïment', defineix Martínez. Com a conseqüència d'això, la persona 'queda postrada, s'arracona i es torna passiva i poc comunicativa amb la parella i la família'. Precisament aquest últims són els primers en adonar-se'n.

El tractament d'aquests casos té un 95 % d'eficàcia, segons avalua el psicòleg. Els factors ambientals o socials són 'fàcils de tractar amb un canvi de conducta i de mentalitat', assegura.

Pitjor ho tenen fins a un 4 % dels jubilats, que poden caure en una depressió que arriba a 'postrar' l'afectat. I el que és pitjor, els dóna per pensar que tenen alguna cosa i més possibilitats d'emmalaltir. Les depressions motivades per causes orgàniques produeixen complicacions cognitives i són més complicades d'abordar. Martínez recomana anar al metge de capçalera, que els desviarà a l'especialista. En aquest cas el tractament serà psiquiàtric o mèdic.

S'ha de viure  el dia a dia
Els desordres de l'estat d'ànim en les persones majors de 65 anys poden superar-se 'vivint el dia a dia', remarca el psicòleg Ferran Martínez. Pels casos motivats per causes ambientals o socials proposa, entre d'altres exemples...

  • Fer les feines de cada jornada: comprar el pa, el diari...

  • Les dones que treballen acostumen a tenir una vida social més activa que la dels homes, que han obrir-se. Apuntar-se a llars de jubilats i animar-se a jugar a la petanca o altres esports són una bona solució.

  • Complir encàrrecs que puguin fer a altres membres de la família.

 

20 minutos Barcelona