| |
• El
diputat popular Tomás Burgos afirma que els complements són "una ofensa a la
gent gran"
• El PSOE, CiU i el PNB voten contra el text
perquè no té en compte les sentències del Constitucional
El PP va aprovar ahir al ple del
Congrés amb els vots de Coalició Canària un nou canvi en la llei general de la
Seguretat Social amb què intenta evitar que els governs de les autonomies
ofereixin complements de pensions. El pretext esgrimit va ser que aquestes
prestacions han de ser iguals a la totalitat de les comunitats espanyoles.
La llei va obtenir 154 vots a favor, 120 en contra i dues abstencions. El
Govern va afirmar que el propòsit d'aquesta norma és garantir "els principis
d'universalitat, unitat, solidaritat i igualtat" en el sistema de la Seguretat
Social. El diputat popular Tomás Burgos va ser més contundent. "Complementar
pensions en certes regions --va afirmar-- és un sistema de pagues i no de
drets, que es basa en la magnanimitat dels governs i que suposa una ofensa a
la gent gran".
 La nova llei estableix que
"qualsevol prestació de caràcter públic que tingui per finalitat complementar,
ampliar o modificar les prestacions econòmiques" del sistema, "en les seves
modalitats contributives i no contributives, formen part del sistema de
Seguretat Social" i, per això, s'ha de basar en els principis d'unitat i
igualtat.
La diputada del PSOE Isabel López va augurar que la llei respon "al cabreig
del Govern davant una sentència del Tribunal Constitucional que donava la raó
a la Junta d'Andalusia" i li permetia complementar les pensions no
contributives.
Carles Campuzano, de CiU, va qualificar l'aprovació de la llei de "xacra
social". Segons el parlamentari, nega "la resposta política i social de les
autonomies d'ampliar les pensions de caràcter no contributiu".
Els orígens:
La Junta d'Andalusia va establir l'any 1999 una paga compensatòria per als
pensionistes amb subsidis no assistencials de jubilació i invalidesa, i
l'exemple va ser seguit després per altres comunitats, com per exemple
Catalunya i la Rioja. En tots els casos es tracta de complements mínims: una
paga única de 73,78 euros (12.275 pessetes) a Andalusia per a 109.000
pensionistes; o 24 euros al mes (4.000 pessetes) per a les viudes catalanes
que tinguin una pensió inferior als 600 euros (100.000 pessetes) El
Constitucional va donar la raó a l'Executiu andalús i al català i José María
Aznar va respondre amb l'anunci d'una nova llei per impedir aquests
complements.
Les reaccions:
La consellera en funcions de Benestar i Família, Irene Rigau, va qualificar la
llei d'"intent de modificar la doctrina constitucional amb una clara voluntat
d'involució autonòmica". Va reiterar que les ajudes de la Generalitat són
"assistència social que no altera cap pensió" i va assegurar que es
continuaran pagant "aquest any, el 2004 i el 2005, com consta als Pressupostos
de la Generalitat del 2002, que van comptar amb el vot del PP".
El conseller de Governació andalús, Alfonso Perales, va qualificar la nova
norma d'"atemptat contra els més desfavorits" i va anunciar que seguirà
complementant les pensions als 300.000 andalusos amb les retribucions més
baixes, informa Salomé Machío.
|
