| |
Entrevista a Eugenio Recio Professor
d'economia d'ESADE: "sembla just que una comunitat autònoma
vulgui mantenir el poder de compra de les pensions"
Albert Lladó. Com valora els increments de les pensions de viudetat
aprovats per a l'any vinent?
Eugenio Recio. El fet que hi hagi un augment de les pensions de
viudetat i d'incapacitat per sobre de l'índex de preus al consum em sembla
molt positiu, perquè eren pensions que estaven molt baixes. Naturalment, això
suposa un augment del cost per ala Seguretat Social i entra en tota la
problemàtica del sistema de pensions, però en aquest cas crec que calia
elevar-les.
A.Ll. Les viudes es queixen que, a la pràctica, aquests augments són
més relatius del que sembla i encara insuficients. Tenen raó?
E.R. Totalment. En molts casos estan tenint uns ingressos inferiors
fins i tot al salari mínim professional, que se suposa que és el mínim que pot
tenir una persona que treballa per poder viure. I si no treballa per
condicions que no són de la seva pròpia responsabilitat, sembla que ha de
tenir dret a aquest mateix nivell de vida.
A.Ll. Crida l'atenció que les viudes s'hagin organitzat i siguin tan
actives en les seves reivindicacions.
E.R. Així funciona un sistema democràtic. S'associen, tracten
d'influir en l'opinió pública, perquè, esclar, estan tenint uns ingressos molt
baixos. L'any 1998, en un article que es titulava La vaga dels pensionistes,
deia que tots els professionals recorren, en últim extrem, a la vaga quan no
aconsegueixen un augment dels seus sous, però que el pensionista no pot fer
això. Llavors el pensionista el que utilitza generalment és el vot. No és el
més desitjable en el funcionament de la democràcia, però és el recurs que
tenen aquests grups de ciutadans per aconseguir que millori el seu nivell de
vida.
A.Ll. Precisament els increments anunciats s'aplicaran en vigílies
d'unes eleccions.
E.R. Això està passant i ha passat a tots els països avançats en el
sistema social a Europa. A Alemanya sempre que hi havia eleccions es parlava
del "paquet social", i amb això han arribat a una situació en què la despesa
social és insuportable. És important que hi hagi mitjans per limitar aquest
abús.
A.Ll. Ara el govern central prohibirà per llei que les comunitats
autònomes puguin apujar les pensions no contributives.
E.R. Ja veurem què decideix el Tribunal Constitucional, ja que
sembla que Catalunya i Andalusia pensen elevar-hi un recurs. Jo penso que, com
que hi ha diferències en el cost de vida entre les diferents comunitats
autònomes, sembla bastant just que una comunitat vulgui mantenir el poder de
compra de les pensions no contributives amb un complement pagat amb el seu
pressupost.
A.Ll. Les autoritats ens diuen que hi ha superàvit als comptes
públics i que la caixa de la Seguretat Social està plena.
E.R. El sistema de pensions a Espanya té bona salut i continuarà
així probablement fins al 2015. Però a partir d'aquest any la situació
canviarà notablement i cap al 2050, si no prenem mesures importants, els
pensionistes es poden trobar en situacions molt difícils. Això ens ho han
advertit, amb dades, la Comissió Europea i un subcomitè de política econòmica
format després de la cimera de Lisboa el 2000 per estudiar les conseqüències
de l'envelliment a la UE. I aquest subcomitè diu que el país que està en una
situació més arriscada és Espanya. Les projeccions sempre són insegures, però
això no justifica que, en vista que existeixen, no es prenguin mesures amb
temps.
A.Ll. L'última revisió del Pacte de Toledo no inclou aquestes
mesures?
E.R. Els criteris van en la línia correcta, però no n'hi ha prou a
enunciar-los. Després cal aplicar-los amb lleis, i aquí és quan poden
aparèixer dificultats, com va passar amb les reformes acordades el 2001, que
no van tenir la participació d'UGT tot i que estaven previstes a la versió
prèvia del Pacte de Toledo.
|
