MALESTAR ENTRE LES VIUDES PEL TRACTE DEL PP A LES PENSIONS

Us resumim algunes de les opinions expressades per les viudes de Catalunya:

ANNA ZARZA "El PP fa demagògia amb les pensions"

Anna Zarza, de 60 anys i veïna de Terrassa, va perdre el marit fa cosa de dos anys. Durant 48 anys, el seu espòs va cotitzar a la Seguretat Social i ara veu com aquesta circumstància de ben poc li ha servit. "Mort el marit, matem-la a ella. Sembla que és el lema d'aquest i d'altres governs. És injust", explica aquesta mestressa de casa, esteticista de professió i mare de dues filles. "M'ha quedat una pensió de viudetat un xic superor al salari mínin interprofessional i m'he de fer càrrec d'una filla, del pis, de..., això és insuportable. Estic realment indignada amb la situació que em toca viure... després de tants anys!", explica Zarza. La terrassenca recorda com viudes de treballadors que els anys 60 van anar a Bèlgica o bé a Suïssa "actualment reben entre el 80% i el 90% de la base que van percebre els seus marits. Aquí, per què no?". Zarza creu que l'Estat espanyol s'allunya, cada vegada més, de la tendència social que es registra a Europa en aquest àmbit i afirma, amb contundència, que algunes de les dades anunciades recentment pel govern d'Aznar sobre la pujada de les pensions "són pura demagògia i una mentida". "La realitat de la nostra situació és que el govern ens aparca de la societat, ens aïlla. És vergonyós per a un país veure com les autoritats tenen abandonats els pensionistes i, especialment, les viudes". Afirma que coneix dones que reben menys de 250 euros per passar el mes "i no es poden pagar ni la llum de casa. De veritat que em poso malalta quan sento parlar el senyor Aznar o altres membres del govern espanyol quan ens diuen excel·lències de la nostra economia. Au, va! Prou de dir mentides, prou d'hipocresies. La seva economia, la personal, deu ser molt bona i això els fa perdre objectivitat sobre la situació real". Zarza recull sovint signatures. Diu que 400.000 li semblen moltes "i que, encara que no féssim les 500.000 que ens exigeixen, el govern hauria de valorar la gran quantitat de persones que demanen millores".

LLUM PALACIOS "Ens donen un augment que no arregla res"

Filla de Barcelona, Llum Palacios té 69 anys. Fa quatre anys que és viuda i té una pensió inferior al salari mínim interprofessional. A causa d'aquesta situació econòmica, Palacios ha hagut de deixar el domicili de tota la vida per tornar a viure a casa de la mare, al Poble Sec. "Tinc sort de la família... de la mare, dels fills. Tota una vida atenent la casa per arribar a aquest estat. ¿No et sembla una situació un xic denigrant?", demana. Palacios forma part d'aquest col·lectiu de dones que reclama un mínim de 600 euros de pensió per a viudes, que la base reguladora sigui del 70% com a mínim i que la prestació per jubilació pugui ser compatible amb el SOVI. Tres peticions que sembla que no tinguin un futur massa esperançador. "I ens prometen uns augments que no arreglen res. En definitiva, això representarà uns 8 euros al mes", explica Palacios, que afegeix que el tracte que dóna el govern a les dones d'aquest país és del tot discriminatori ja que "una viuda percep molt menys que una dona que manté la companyia del seu marit. Per què aquesta diferència?". Palacios reconeix que ella és una persona privilegiada si es té en compte la situació d'altres dones, sense el suport familiar, que han de fer front a la vida amb pensions molt més baixes que la seva. Diu que coneix molts d'aquests casos i que cada vegada que hi pensa se li regira l'estómac. "Jo, per més que hi penso, no trobo respostes. No trobo, per exemple, gaire coherent que es destinin tants milions d'euros a l'Iraq quan hi ha bosses de pobresa a casa nostra. No vull dir que estigui en contra de l'ajut a l'Iraq... només poso sobre la taula una realitat. Penso que les viudes fem nosa per aquest govern. És una vergonya total", diu Palacios. La veïna de Barcelona afirma que de la recollida de signatures no n'espera gaire "però lluitarem fins al final".

VEVA FABRÉS "Em sento impotent; l'Estat em roba"

El cas de Veva Fabrés és més greu, si és possible. La seva situació només ha estat parcialment solucionada gràcies a un ajut -el Pirmi- que atorga la Generalitat de Catalunya, que és una prestació del govern català a les persones amb escassos recursos econòmics. Veva Fabrés va conviure durant 22 anys amb el seu company, relació de la qual va néixer el fill de la parella. L'Ajuntament de Barcelona va reconèixer en el seu dia la seva situació i des de feia 11 anys que compartien la Seguretat Social com a unitat familiar. I malgrat això, la mort del company, fa cosa de sis anys, ha deixat Veva Fabrés sense dret a la pensió. "Et sents totalment impotent. D'una banda, l'Estat et reconeix com a família però després, de forma incoherent, et denega el dret de percebre una pensió. Curiosament, l'Estat paga una part proporcional de la pensió a la primera dona del meu company -de qui estava separat- i a mi no em dóna res. L'Estat m'està robant, si més no, tinc aquesta sensació". Fabrés és de les militants actives que aquests dies recullen signatures. Diu que cal fer compatible el SOVI amb les pensions i cal garantir un mínim a les viudes d'aquest país perquè puguin tirar endavant. Parla favorablement de la Generalitat de Catalunya, no sols pel fet que se li hagi concedit un Pirmi, sinó pel fet que s'hagi tirat endavant amb el complement de 24 euros per a les pensions mínimes. "Ho he passat molt malament. La mort del company em va deixar molt baldada i anímicament estava fatal. Amb el suport del fill i altres hem fet el cor fort. Ara, el meu estat d'ànim és d'indignació i estupefacció. Has sentit que l'Ana Botella i l'Ajuntament de Madrid es gastaran desenes de milions d'euros per adequar unes oficines de serveis socials a la capital?".

Avui