| |
• El sector públic només aporta el 27% dels
recursos que necessiten les persones grans discapacitades
• Les organitzacions de pensionistes reclamen un fons que garanteixi
l'atenció que necessiten
Espanya té 2,3 milions de persones de més de 65 anys que són dependents.
Això suposa que per fer la més senzilla acció quotidiana necessiten ajuda.
Si no tenen una família que els atengui, ho passen malament, perquè el
sector públic només aporta el 27% dels recursos que necessiten. Si tenen
família, l'atenció recau gairebé sempre en una dona, que viu un seriós
desequilibri en la seva vida personal i laboral. Amb aquest panorama, les
associacions de gent gran d'Espanya reclamen que es reguli un assegurança
de dependència per garantir l'atenció dels que no es poden valer per ells
mateixos.
El sisè Congrés Nacional d'Organitzacions de Gent Gran, celebrat a
Valladolid la setmana passada, va alertar de la necessitat urgent de crear
aquest recurs. "La realitat és que cada cop es viu més, però també hi ha
més persones que necessiten ajuda per viure", va dir Eduardo Rodríguez,
president de Ceoma
(Confederació Espanyola d'Organitzacions de Gent Gran) i del congrés.
UN COST DEL 0,6% DEL PIB
L'assegurança de dependència consistiria en el fet que, a través d'algun
impost finalista, es garantís que les necessitats bàsiques dels avis
dependents quedessin cobertes. Les estimacions situen el seu cost en uns
3.217 milions d'euros (535.263,7 milions de pessetes), dels quals les
famílies en sufraguen el 73%. Aquesta xifra suposa el 0,6% del PIB, però
en 23 anys el percentatge se situarà entre el 0,8% i l'1,2% del PIB.
 "Es
té por de les repercussions financeres de l'assegurança de dependència --declara
Rodríguez-- i per això no prospera. Però aquest és un plantejament erroni.
Simplement que el Govern no rebaixés l'IRPF i no apugés, com ha anunciat,
l'assegurança social de desocupació (l'assegurança de dependència crearia
llocs de treball), s'aconseguirien els recursos suficients".
En la reunions del Pacte de Toledo, entre el Govern, els sindicats i les
empreses, l'assegurança de dependència ha estat sempre a l'ordre del dia,
però cap sector ha pressionat prou perquè es reguli. "És cert que en
aquesta qüestió no hi ha hagut un lideratge nítid, ni tan sols del PSOE",
va reconèixer la diputada socialista Marina Geli. "Però, des del PSC,
encara sabent que el tema depèn d'una decisió estatal, creiem que ja, de
manera immediata, s'ha de posar en marxa aquest recurs, per no seguir
carregant les famílies".
UNA SOLUCIÓ AUTONÒMICA
Geli va subratllar que el PSC considera "crear una assegurança d'aquestes
característiques a Catalunya en la pròxima legislatura, mitjançant un
impost finalista autonòmic", o amb algun dels impostos transferits.
"No és gens excepcional --va afegir--. De la mateixa manera que la gent
paga un impost pels residus, en pot pagar un per a l'atenció dels avis".
CiU també va demanar, en la discussió dels pressupostos del 2002, la
creació del fons per a l'atenció de la gent gran dependent. "És una
decisió estatal i, en tot cas, a Catalunya ja l'hem començat a aplicar en
part. Els pressupostos de la Generalitat donen ajudes econòmiques a les
famílies que cuiden un avi dependent a casa", va dir un portaveu del
Departament de Benestar i Família.
INICIATIVES PRIVADES
Si el sector públic no s'afanya a regular l'assegurança de dependència, sí
que ho ha intentat el sector privat. Algunes mútues han fet estudis, i
fins i tot han creat pòlisses de dependència. Però els números no surten.
Perquè el sistema funcioni es necessita una xarxa de serveis molt potent,
un alt nombre de cotitzants i un fons inicial que només pot aportar
l'Estat. Només amb això es donaria resposta a l'altíssima demanda que es
desencadenaria immediatament.
|
