|
Un 20% d'espanyols tenen assegurances de jubilació |
|
|
Només 2 de cada 10 espanyols en edat de treballar tenen contractat un pla d'estalvi per complementar la prestació per jubilació de la Seguretat Social. A més, la quantitat destinada cada any per cada estalviador se situa en 3.700 euros, enfront dels 12.000 euros destinats pels alemanys i els francesos. Així ho va afirmar ahir el president de la patronal asseguradora Unespa, Álvaro Muñoz, que va destacar que les famílies espanyoles haurien d'estalviar més de 300.000 milions per apropar-se a les xifres que mouen els països del seu entorn. Segons Muñoz, a Espanya es contracten encara poques assegurances de jubilació perquè la cultura de l'estalvi és molt diferent, ja que aposta per destinar la renda que no es gasta a inversions immobiliàries, accions o dipòsits bancaris. Per potenciar aquest producte, el president d'Unespa considera necessari que l'administració impulsi els plans d'estalvi a les empreses i el concepte de salari diferit, de manera que tots els treballadors puguin tenir una pensió complementària de la de la Seguretat Social.
|
|
|
|
|
|
Malgrat que el seu nivell encara és baix, les assegurances de jubilació es van anotar l'any passat un creixement important gràcies a l'externalització dels compromisos per pensions adquirits per les empreses. Concretament, l'avenç va ser d'un 20 per cent, així que el 2002 l'estalvi gestionat per aquest concepte es va situar en 73.000 milions d'euros. L'informe de tancament d'any que va presentar ahir Unespa remarca que el total de l'estalvi gestionat per l'assegurança de vida va ser de 102.387 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 14,2 per cent en relació a l'exercici anterior. La xifra representa més d'un 14 per cent del producte interior brut (PIB). El president de l'agrupació de vida de la patronal, Mario Berenguer, va explicar que aquest creixement s'explica bàsicament per la bona evolució del negoci al tercer trimestre de l'any i per l'aportació de l'assegurança de vida col·lectiva, a banda del mencionat augment de l'assegurança de jubilació. Així, l'assegurança col·lectiva movia al final del 2002 uns 42.500 milions d'euros, mentre que l'individual gestionava 60.000 milions, un 8,3 per cent més. Aquestes xifres demostren, segons Muñoz, que el sector no va notar gaire l'impacte de l'11 de Setembre. Fins i tot, va assegurar, algunes branques es van beneficiar de la conjuntura, perquè arran de la crisi es van millorar les tècniques que se segueixen per aplicar les tarifes. Segons la patronal
asseguradora, la volatilitat de les borses tampoc va incidir en els
comptes de forma significativa, ja que les companyies que operen a
l'Estat estan poc exposades a aquests mercats i les provisions que han
hagut de fer s'han compensat amb altres plusvàlues. Malgrat tot, les
dades demostren que els inversors han estat aquest any més cauts, ja
que l'estalvi invertit en unit linked, les assegurances lligades a la
renda variable, s'ha anotat un retrocés d'un 24 per cent. Pel que fa al
nombre de clients de les assegurances de vida, l'any passat va créixer
un 6,5 per cent. |
|
|
|
|