La salut pública oblida la gent gran sense recursos

     El sistema sanitari públic només es fa càrrec del 12% de l'atenció als malalts. De la resta se n'encarreguen les famílies dels pacients. L'informe Els costos invisibles de la malaltia, realitzat per la Fundació BBVA, preveu que aquesta situació serà encara més negra per a la gent gran sense recursos.
     Maria Ángeles Durán, professora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i directora de l'estudi, va explicar que el problema s'aguditzarà per l'envelliment de la població, amb l'augment de malalties invalidants, que obligarà a haver-se de fer càrrec de milions de persones durant molts anys.
     La sociòloga va destacar que la situació s'agreuja amb la incorporació al treball de la dona, que majoritàriament s'ocupa de l'atenció de malalts a casa. Segons l'informe, des del 1988 Espanya perd a l'any unes 100.000 mestresses de casa, que dediquen 200 hores a cuidar familiars.
  

     La investigació assenyala que si l'Administració es fes càrrec del 10% de l'atenció que avui porten a terme les famílies, hauria d'augmentar el seu pressupost de personal en un 70%. "El sistema no podrà fer front a costos tan brutals", va advertir Durán.
     La gent gran amb menys recursos, que no poden adquirir l'atenció, són els més afectats. Segons l'experta, amb una pensió de 600 euros (unes 100.000 pessetes) n'hi ha prou per viure si no s'està malalt. "Però s'esgotaria el dia 16 de cada mes si s'hagués de comprar l'ajuda de tres hores d'un immigrant sense papers", va apuntar Durán.
  

     L'informe xifra en 21.000 euros (3,5 milions de pessetes) l'estada anual més barata en un hospital psiquiàtric i en 102.000 euros (17 milions de pessetes) en un quirúrgic. Proposa fomentar el voluntariat, crear més serveis públics i una assegurança de dependència, cofinançada per la Seguretat Social i els particulars.
 

El Periódico de Catalunya