| |
Convergència
i Unió es proposa universalitzar
l'atenció domiciliària a tota la població de Barcelona més gran de 65 anys
amb una certa dependència. El candidat a l'alcaldia de la coalició
nacionalista, Xavier Trias, va presentar ahir les seves propostes per a la
tercera edat, entre les quals inclou facilitar un xec anual de 2.500 euros a la
gent gran de Barcelona que necessitin alguna ajuda per valdre's.
Aquesta subvenció es concediria independentment de la
pensió de cada persona, però s'hauria de gastar en atenció domiciliària.
"Altres ciutats -va explicar ahir Trias- ja donen aquests xecs a la seva
gent gran per accedir als serveis, bé sigui al seu domicili o en centres de
dia". Trias admet que la proposta "resulta atrevida, però vull pensar
que és impossible que una ciutat com Barcelona no pugui permetre-se-la".
L'ajut de 208 euros al mes abastaria, d'entrada i
segons els càlculs fets per CiU, unes 34.000 persones. La població de
Barcelona ha envellit força els últims anys. El 1991 hi havia a la ciutat
285.491 persones més grans de 65 anys. Després d'una dècada ja són 331.171,
quasi una quarta part.
La universalització dels ajuts a la gent gran inclou
també la creació de 30 nous locals de servei social, de forma que a cada barri
n'hi hagi un. A Barcelona hi ha 22 centres de dia públics i 58 de privats, dels
quals 28 estan concertats amb el govern català. Trias calcula que els ajuts
finalistes i l'habilitació de nous centres socials es podria enllestir en només
sis anys.
La trentena de centres nous serien finançats per les
administracions o funcionarien en règim de concert amb el govern català, i
estarien gestionats per fundacions o entitats sense ànim de lucre. L'objectiu
és evitar desplaçaments innecessaris per la ciutat.
La proposta de CiU implica multiplicar per deu el pressupost per a serveis
socials de l'Ajuntament de Barcelona, que passaria de 8,5 a 85 milions d'euros.
La universalització dels ajuts es basa en la idea que
"alguns serveis s'han de generalitzar, com l'atenció sanitària o la
social, que hauria de prestar la ciutat, independentment de la renda de cada
jubilat o del seu barri de residència". Trias vol reconèixer d'aquesta
manera l'esforç de les persones que, malgrat tenir una certa dependència, no
requereixen ser ingressades en geriàtrics o centres assistencials.
|
| |
I és que el temps mitjà d'espera
per accedir a una plaça pública de residència per a gent gran a Catalunya és
de sis mesos, però a la ciutat de Barcelona arriba a un any. El retard és
conseqüència del dèficit de places que porta acumulat la ciutat, per antics
litigis entre l'Ajuntament de
Barcelona i el departament de Benestar Social respecte a la
cessió de terrenys municipals on es puguin fer equipaments. El termini es
podria escurçar molt d'aquí a dos anys, quan s'acabi la construcció dels deu
equipaments que estan en obres o programats.
|
Guerra
de geriàtrics