Els nostres avis estan farts de que només ens recordem de la Gent Gran per a denunciar la falta de places en els geriàtrics i per a parlar dels diners que es destina a les seves pensions. Estan fora del món laboral, és cert, però socialment són un col·lectiu que no para i fan molt més que jugar al dòmino i passar les tardes a les residències.

    Fa un parell d'anys la Fundació La Caixa es va posar en contacte amb les juntes directives dels "esplais" i "casals" de Gent Gran per a animar-los a difondre les seves accions, que ahir van ser presentades a Girona en la jornada "Àngels anònims", un programa de participació social que va deixar ben clara la implicació de la Gent Gran en voluntariats socials, culturals i en els de noves tecnologies.

    D'entre les desenes de projectes que la Gent Gran està portant a terme a Girona, moltes vegades en silenci, quatre exemples van servir per a il·lustrar aquesta activitat frenètica: unes àvies de Vidreres que han ensenyat a cuinar a senyores africanes, un grup de jubilats de Calonge que durant l'estiu han integrat culturalment als turistes que s'han allotjat en el seu poble, uns ancians d'Arbúcies que fan teatre per als més petits i una associació de voluntaris que dinamitza les aules d'informàtica.

    Encara que arribar als 65 anys signifiqui tenir la jubilació sota l'aixella, "els voluntariats de Gent Gran -que s'han disparat en els últims anys- demostren que a aquests avis no els retiren de cap manera", assegura Montse Caminal, coordinadora dels programes per a Gent Gran de la Fundació La Caixa. "Sentir-se protagonistes d'aquests projectes els ajuda a sentir-se útils", afegeix Caminal. I és que "trencar els estereotips i sentir-se importants per a la societat és alguna cosa que ens interessa a tots".

    De l'aspecte afectiu dels voluntariats va parlar Sebastià Serrano, catedràtic de la Universitat de Barcelona i especialista en comunicació amb la Gent Gran. El lingüista va manifestar que l'esperança de vida "és molt major que fa algunes dècades i ara som joves durant molt temps, però avui existeix molta fragilitat personal per culpa de les pressions de l'entorn". És en aquests moments de debilitat, de desconfiança en les pròpies capacitats, "quan el voluntariat té més sentit", va dir.

    El sociòleg expert en associacionisme Josep Martí no va amagar la seva admiració cap als avis que "gairebé sense saber llegir ni escriure han après a manejar un ordinador, el que els ha apropat molt a la realitat dels seus néts".

La Vanguardia