EL TORN DELS AVIS

Els avis són tota una història. El seu paper canvia segons l'època i el cas. Actualment s'han convertit en els autèntics protagonistes de la vida familiar. Sobretot quan els néts són encara molt petits i els fills tenen massa feina. En la societat que ens ha tocat viure, resulta complicat haver de compaginar les tasques professionals, les domèstiques i les familiars. Solució: els avis.

Els avis, sempre disposats a donar un cop de mà, flexibles i amatents. Tancats per força a casa, perquè no poden anar a gaires llocs, quan tenen la casa plena d'infants. Els avis, a qui ningú no ha preguntat si hi estaven d'acord. Un acord que sempre es dóna per fet, que s'accepta implícitament.
Actualment són molts els avis que s'han d'ocupar dels néts quan surten de l'escola. Aquest fet ha introduït una nova modalitat de conferències a les escoles adreçades, precisament, als avis. En aquest moment, doncs, hi ha escoles que fan més reunions i conferències dirigides als avis que als pares.

Els avis, convertits sense voler-ho en els autèntics protagonistes de la història, s'enfronten amb un futur molt menys lliure que aquell que els presentava la jubilació. Hi ha qui ha esperat la jubilació amb candeletes, decidit a aprofitar el temps al màxim. Un temps que se'ls escapa entre les mans, quan han de dedicar-lo quasi íntegrament als més petits de la família.
És clar que sentir-se útil i necessari fa tornar jove qualsevol persona. En aquest sentit, els avis que fan de cangurs, primer, i d'educadors, després, tenen la vida gratament plena. Ben segur que ho saben valorar. Hi ha, però, la dificultat de poder combinar la seva tasca de segons pares amb altres activitats de lleure i d'esbarjo. Activitat d'enriquiment personal i humà. Segons el sociòleg Salvador Cardús: "Hi ha avis a punt d'explotar perquè als 70 anys estan més lligats que de joves".

Maria de la Pau Janer / Diari AVUI