|
ELS DRETS DE LES PERSONES GRANS |
|
|
A l'auditori de la Pedrera, de la Caixa de Catalunya, i amb el suport de la Fundació Viure i Conviure, la gent de Treball Sense Fronteres va organitzar una jornada de reflexió sobre els drets de les persones grans. Hi havia molts professionals que treballen amb persones grans, així com representants d'entitats com Alzheimer Catalunya i una sòlida representació tant del govern de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona. He de confessar que la sessió de treball em va semblar oportuníssima i esperançadora, potser perquè en lloc de lamentacions s'hi parlava de drets exigibles, en tots els terrenys: no solament en els assistencials sinó també en els relacionats amb els aspectes jurídics o en qüestions tendents a garantir el dret a l'accés a cultura i el lleure de persones que ja han treballat moltíssims anys i que es mereixen moltes hores de vida autònoma, amb llibertat i sense el xantatge permanent o de la malaltia o de la pobresa o de la marginació social. Una insistència en molts parlaments: les persones grans voten i això els donaria una enorme capacitat de pressió per aconseguir que els governants els tinguessin més en compte. I una altra: bandegem tòpics a l'entorn de les persones de més de 65 anys, a les quals queda encara molta vida per viure i una immensa capacitat per gaudir-ne o per saber-la amarga, tant per a les persones propietàries d'aquesta vida com a per les del seu entorn. En una Catalunya cada cop més envellida, reflexions com les d'aquesta jornada són una injecció d'esperança.
|
|
|
|
|
