| |
El mes de juliol vaig recollir en aquest diari
les xifres que m'oferia el ciutadà
Francesc Estavella sobre
el nombre de jubilats que
a Catalunya les hi ventilaven amb pensions inferiors al salari mínim interprofessional.
Vaig decidir ampliar les dades
coneixent personalment a Francesc Estrella. És un jubilat
de 78 anys que resideix
a Manlleu des que en 1950, sent molt jove, va
arribar des d'Andalusia, "fugint de la fam, que
no vinguin ara amb el conte
que si amb Franco es vivia molt bé",
amb la idea "de
fer realitat el somni de Macià de la
‘caseta
i
l'hortet’".
És un jubilat vital, dels quals et diuen que
van perdre la seva infància entre bombardejos i
treballant en el camp des de molt nens i és ara, com jubilat metalúrgic després de 42 anys de
treball,
quan ha començat a gaudir del plaer de viure.
Assegura que
l'informe sobre
pensions a Catalunya és el més complet que existeix. Les
dades les venia perseguint des de feia molt
temps, però no hi havia manera d'aconseguir-los. Fet i fet, els
va aconseguir per mitjà d'una
sol·licitud al Ministeri de la Presidència
tramitada a través del Congrés dels Diputats per Joan Saura,
d'Iniciativa per
Catalunya. L'informe ve a revelar, assegura
Francesc Estrella, que
un 56,48% dels jubilats de Catalunya ho
passen malament si no tenen ajuda
dels fills.
-Cobren una misèria, home
-comenta
indignat mentre comença a treure de la
cartera un munt de papers.
Dada d'un
dels molts papers dipositats en el marbre del velador
del cafè: Lleida, amb un 67,79% dels jubilats
cobrant pensions per sota del salari mínim interprofessional,
és la que comparada amb Barcelona (53,69%), Girona (64,32%) i Tarragona
(63,08%) surt pitjor parada. Comenta Estrella que
"aquest percentatge terrible es deu al fet que la majoria dels pensionistes
lleidatans
procedeixen del món de l'agricultura i han
cotitzat com autònoms".
Altre paper, perquè observi
el desfasament entre els
273,80 euros que percep
un beneficiari del SOVI
i els 1.l953,10 € dels pocs beneficiaris de les
pensions màximes. A Catalunya hi ha 1.361.042
pensionistes. 768.653 d'ells estan per sota del salari mínim interprofessional.
Francesc Estrella es dispara:
-El que "Espanya va bé"
em sembla una broma pesada.
Anar bé ¿és tenir un salari mínim interprofessional
60 punts per sota de la mitjana europea?
Anar bé ¿és deixar a la
vídua d'un home que ha cotitzat tota
la seva vida amb un 45% de la pensió que
aquest cobrava? ¿És que la vídua no menja, no té les despeses de casa,
no té dret a viure amb dignitat? Anar bé
¿és que estiguem per
sota de la mitjana europea
en nombre de places per a majors de 65 anys en
residències de la sanitat pública? Anar bé
¿és que a un jubilat
se li cobri el mínim en aigua,
en electricitat o en telèfon sense arribar a gastar aquest
mínim? Anar bé ¿és que
fins el 15 d'agost hagin mort en la seva casa,
en la més absoluta
solitud, 54 persones grans i que
l'any 2000 fossin 84 les que van morir d'aquesta forma per manca de suport
familiar i no rebre, com seria obligat, l'ajuda
dels serveis socials?
-Envellir és dur, però
envellir sense cobrir despeses deu ser
duríssim -li comento.
-Produeix amargor -assenteix.
I afegeix que el mateix
dia que es va publicar a "La Vanguardia" la nota sobre la
misèria de les pensions va rebre una
trucada de la secretària de Rafael Hinojosa,
president del Consell de Treball
Econòmic
i
Social de Catalunya. El convidava a mostrar-li tots aquestes dades. "Ja les
té. Espero que prengui nota sobre el
problema. Els partits polítics catalans han de donar un pas
decisiu: és el moment de presentar una proposició
de llei perquè la Generalitat assumeixi
competències sobre les
jubilacions i la Seguretat Social."
"Del pensionista català
se'n riuen a Madrid", diu Estrella. Per
exemple, compte, l'augment
de les pensions va d'acord amb l'augment
del cost de la vida. "Els hem pujat el 2%
perquè no perdin poder
adquisitiu", et diuen. "Però, ¿com no van a perdre poder
adquisitiu si el cost de la vida va créixer a
Catalunya un 3%? Està comprovat que aquí aquest
cost sempre puja un punt més que en la resta
d'Espanya. Que siguem uns
pobres pensionistes no vol dir que siguem idiotes, escolti."
I per a tancar la seva
reivindicació "davant unes
pensions de vergonya", Estrella treu la fotocòpia del
decret pel qual es va fixar per al 2002 la
quantia del salari mínim interprofessional,
article primer, sense distinció de sexe ni d'edat, que queda fixat en
14,74 €/dia o 442,20 €/mes, i acara aquesta dada amb un altre
paper en el qual es fixa en 385,50 €/mes la
jubilació per a un major de 65 anys.
|
