Els darrers dies s'han publicat dues enquestes que posen de manifest que la llengua catalana ha entrat en fase d'agonia. La primera es refereix a la situació de les Illes Balears. Vull destacar-ne un aspecte: es comprova claríssimament que el català és una llengua de gent gran, i que el jovent l'abandona a tota velocitat.

    Vegeu sinó aquesta comparació: entre els majors de 60 anys, el 59% dels enquestats parla en català als seus fills; entre els menors de 29 anys, només els parlen en català el 14%. El 14%! Em sembla que no cal afegir res sobre el negre avenir de la llengua a les Illes. Per si algú estigués temptat de replicar que a Catalunya la situació és diferent, acaba de presentar-se un estudi esfereïdor en el Tercer Simposi sobre Ensenyament de Català a No Catalanoparlants, celebrat a Vic.

    Una àmplia enquesta entre nens de 12 anys catalans demostra el següent: en les converses amb els companys, el 60% utilitzen el castellà, el 34% el català, i el 6% alternen les dues llengües. En l'àmbit familiar, el 44% dels nens declaren que no l'utilitzen mai, mentre que només el 27% el fa anar sempre. Què passarà amb el català a Catalunya quan la generació d'aquests nens de 12 anys governi? Crec que a l' Abc i a El País no els caldrà fer campanyes brutes contra el català: seran els mateixos governants els que l'arraconaran sense que ningú no els pressioni. Respecte a això, em pregunto què fa la Generalitat, governada per una coalició que s'autoanomena nacionalista catalana.

    Els missatges que ens fa arribar són d'un cofoisme i d'un fals optimisme que fan venir basques. De vegades he sentit dir que la gent està desmobilitzada pel que fa a la lluita en favor del català. Esclar! Esclar que ha d'estar desmobilitzada, si la Generalitat ens narcotitza de tant en tant amb informacions segons les quals el català va sobre rodes! Em fa la impressió que ningú no s'atreveix a agafar el toro per les banyes i a dir clar el que molts dels que ens preocupem per aquest tema sabem fa temps: que el català està en fase d'agonia final, i que l'actual política lingüística té escassa eficàcia. Cal dir-ho alt i fort, perquè només si es diu així hi haurà una possibilitat, l'única possibilitat per salvar la llengua: que els catalanoparlants ens conscienciem i ens mobilitzem seriosament. O ara o mai. O d'aquí a dues generacions només ens quedarà per dir: "Apaga i vámonos".

Diari AVUI